|
Codi
|
Títol assignatura
Descriptor
|
Crèdits
|
G
|
D
|
H |
|
3201DC1094
|
LA MORT EN LES SOCIETATS CAÇADORES-RECOLECTORES
El curs analitzarà el context tafonòmic de les primeres restes humanes, així com l’aparició dels primers enterraments i de la percepció de la mort. S’estudiaran les estructures funeràries des del paleolític mitjà fins a l’epipaleolític i s’observaran els testimonis de canibalisme i de violència a l’època paleolítica.
|
4,00
|
A
|
A
|
|
|
3201DC1107
|
LECTURA I COMENTARI D''EL MALESTAR EN LA CULTRA' DE SIGMUND
|
4,00
|
A
|
A
|
|
|
3201DC1108
|
LA CONSTRUCCIÓ DE LES NACIONS EN EL MÓN CONTEMPORANI
Anàlisi del procés de construcció de les nacions als segles XVIII-XX
|
4,00
|
A
|
A
|
|
|
3201DC1275
|
EL COMERÇ NORD-AFRICÀ DURANT L’ANTIGUITAT A LA MEDITERRÀNIA
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1276
|
L'ARQUITECTURA COM A REFLEX D'UNA SOCIETAT EN MOVIMENT. UNA
Aquest curs, orientat a alumnes d'Arqueologia i Història de l'Art, té la intenció de proporcionar una visió crítica de les estructures arquitectòniques preindustrials a partir de l'estudi de les particularitats tectóniques, les seves alteracions formals i les afeccions experimentades per tal de coneixer millor les tècniques constructives i els efectes de les modifacions al llarg de la seva històrica.
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1277
|
SIT TIBI TERRA LEUIS. EL MÓN DELS MORTS A ROMA. RITUAL, COST
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1278
|
INSTITUCIONS URBANES A LA CATALUNYA DE LA BAIXA EDAT MITJANA
Anàlisi de les institucions que caracteritzen les ciutats i viles de Catalunya, principalment durant el segle XIV, com a llocs centrals. En aquest curs s'estudiaran entre d'altres les notaries i els mercats, la cort del batlle o veguer en petites viles monàstiques com ara St. Feliu de Guíxols, Amer, Banyoles i St. Joan de les Abadesses, i la catedral en el cas de Girona.
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1279
|
PENSAMENT POLÍTIC ENTRE LA BAIXA EDAT MITJANA I EL RENAIXEME
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1280
|
CORT I LITERATURA A LA CORONA D’ARAGÓ I LA CASTELLA MEDIEVAL
La cort és el principal motor cultural de l’Edat Mitjana, el lloc on s’inicien les modes literàries que després arriben a tots els estaments socials. Els gustos personals dels reis, el prestigi que aportava el mecenatge cultural i també les necessitats polítiques són estímuls importants en la gènesi dels diferents gèneres i moviments literaris, de la lírica a la novel·la, que s’estudiaran al llarg d’aquest curs.
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1281
|
CRUÏLLES HISTORIOGRÀFIQUES ALS ESTUDIS DE L’EDAT MITJANA
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1282
|
LA DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT A LA CORONA D’ARAGÓ DEL TRESCE
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1283
|
QÜESTIONS DE FILOSOFIA POLÍTICA MODERNA: EL PROBLEMA TEOLÒGI
El curs consistirà en un estudi del problema conceptual del teològico-polític, des de la seva formulació filosòfica moderna més depurada, tal com apareix en l’obra de Hobbes i de Spinoza, fins a la seva deriva posterior, a partir de tres figures significatives: Bayle, Mendelssohn i Bruno Bauer.
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1284
|
CATALÀ I OCCITÀ. HISTÒRIA DE LA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA DELS
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1285
|
LA TRANSFORMACIÓ RENAIXENTISTA DE LA PINTURA CATALANA: DEL M
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1286
|
LA QÜESTIÓ DE LA LLENGUA ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA (S
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1287
|
LA LITERATURA LLATINA DEL RENAIXEMENT CATALÀ
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1288
|
EL NACIMIENTO DE LA OPINIÓN PÚBLICA: LIBROS Y SALONES
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1289
|
HISTÒRIA, MEMÒRIA I FICCIÓ: LA LITERATURA EN L’EUROPA D’ENTR
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1290
|
CINEMA I LITERATURA A LA ITÀLIA DE LA POSTGUERRA
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1291
|
L’ESTÈTICA DE MARÍA ZAMBRANO
|
4,00
|
A
|
2
|
|
|
3201DC1292
|
LA GESTIÓ SOCIAL DE LA CULTURA I DEL PODER: PROPIETARIS I PR
|
4,00
|
A
|
2
|
|