Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
El medi marí. El sistema pelàgic. El sistema bentònic. Funcionament dels ecosistemes marins.
Crèdits:
7
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Majoritàriament (75%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:

Altres Competències

  • S'estudien les característiques ecològiques dels diferents sistemes aquàtics marins. Es fa especial menció en els aspectes biològics descriptius i en els aspectes funcionals dels sistemes estudiats. També es donen els coneixements bàsics dels aspectes físico-químics que caracteritzen aquests ambients. Es defineixen les estratègies ecològiques dels organismes marins, així com el seu paper en el sistema.

Continguts

1. Introducció

2. 1. Oceanografia i ecologia marina. Conceptes. Antecedents històrics. Mars i oceans. Plataforma continental i fons oceànics. Funcionament comparat dels ecosistemes marí i terrestre. Cicle de l'aigua.

3. Oceanografia físico-química

4. 2. L'aigua marina. Propietats físico-químiques. Composició química. Salinitat. Temperatura, estratificació tèrmica i termoclines. Densitat. Llum. Variació de l'espectre amb la profunditat. Intensitat lumínica i coeficient d'extinció. Solubilitat del CO2 i equilibri entre mar i atmosfera. Sistema carboni-carbonat. pH i alcalinitat. Oxigen dissolt, distribució vertical i cicle.

5. 3. Masses d'aigua. Diagrames T-S. Principals masses d'aigua en els oceans. Aigües tipus i barreja d'aigües. Interacció atmosfera-oceà. Zones de formació, extensió i distribució de les masses d'aigua.

6. 4. Circulació oceànica. Corrents geostròfics i generats pels vents. Força de Coriolis. Circulació termohalina. Circulació superficial, intermedia i profunda. Principals corrents oceànics. Divergències i convergències. Fronts. Afloraments.

7. 5. Ones i marees. Moviments ondulatoris. Tipus d'ones. Ones generades pel vent. Ones gegants i tsunamis. Seques. Minves. Marees. Forces que produeixen les marees. Teoria dinàmica de les marees. Periodicitat i tipus de marees. Corrents de marees.

8. La Mediterrània

9. 6. El medi físic. Conques i estrets. Plataforma continental i fons de les conques. Origen i evolució: del Tetis a la Mediterrània actual. El temps atmosfèric a la Mediterrània occidental.

10. 7. Masses d'aigua. La Mediterrània: una conca de concentració. Circulació termohalina i hidrografia de l'estret de Gibraltar. Balanç d'aigua i de sal. Masses d'aigua. Formació d'aigua fonda. Balanç de nutrients.

11. 8. Circulació. Circulació superficial, intermèdia i profunda. Divergències i convergències. Corrents costaners i afloraments. Marees, seques i minves a la Mediterrània.

12. El Domini Pelàgic

13. 9. El sistema pelàgic. Províncies nerítica i oceànica. Variació vertical de les condicions ambientals i zonació. Plàncton i nècton. Classificacions del plàncton.

14. 10. Producció primària. Distribució geogràfica de la productivitat marina. Relació producció-diversitat. Producció nova i reciclada. Fenòmens de fertilització: afloraments, fronts, divergències, aports continentals. Factors reguladors de la producció. La producció primària a la Mediterrània.

15. 11. Fitoplàncton. Característiques ecològiques dels principals grups. Organització vertical i heterogeneïtat espacial. Variació latitudinal del cicle estacional. Seqüència estacional i composició taxonòmica de les poblacions de fitoplàncton a la Mediterrània occidental.

16. 12. Zooplàncton. Característiques ecològiques dels principals grups. Distribució vertical i migracions nictemerals. Les poblacions de zooplàncton a la Mediterrània occidental. Indicadors planctònics.

17. 13. Nècton. Les comunitats epipelàgica, mesopelàgica i batipelàgica. Adaptacions a la vida pelàgica: forma, natació, funcions de les aletes, òrgans dels sentits en els peixos. Migracions verticals. Les grans migracions: anàdroms, catàdroms i oceanòdroms

18. 14. Xarxes tròfiques pelàgiques. Diversitat de xarxes tròfiques segons les condicions ambientals. Acoplament plàncton-bentos. Contrast entre les àrees d'aflorament i les àrees centrals pobres. Utilització de la producció pelàgica per animals amb base a terra.

19. El Domini Bentònic

20. 15. El sistema bentònic. Variació amb la fondària de les condicions ambientals. Zonació. Heterogeneïtat espacial. La zonació a la Mediterrània. Tipus biològics i estratègies. Tipus de sistemes bentònics. Competència per l'espai. Successió i regressió.

21. 16. Estatges supralitoral i mediolitoral. La zona intermareal rocosa. Litorals rocosos sense marees. El trottoir. Cubetes i esquerdes. Les comunitats de substrats tous. Estatges supralitoral i mediolitoral a la Mediterrània.

22. 17. Substrats durs infralitorals. Les comunitats de laminàries. Les comunitats d'algues fotòfiles. Estructura i dinàmica del fitobentos. L'estatge infralitoral de substrat dur a la Mediterrània.

23. 18. Alguers de fanerògames i substrats tous infralitorals. Les comunitats de fons infralitorals de sorra i fangs. Els alguers de fanerògames. Els esculls barrera de posidònia. Producció i estructura de la comunitat dels alguers de posidònia a la Mediterrània. Problemàtica de la regressió dels alguers.

24. 19. Els esculls coral.lins. Distribució geogràfica dels esculls. Condicions ambientals. Diversitat i producció dels esculls. La complexitat de les interaccions interespecífiques. Esculls Atlàntics. Esculls Indo-Pacífics. Perturbacions catastròfiques i recuperació dels esculls.

25. 20. El coral.ligen. El coral.ligen de la roca costanera. El coral.ligen de plataforma. Formació i degradació de les concrecions coral.lígenes. Estructura vertical. Fàcies mediterrànies.

26. 21. Coves i túnels submarins. Gradients ambientals i tipologia dels organismes. Peculiaritats del poblament. Les comunitats de coves semifosques i de coves fosques. Les Illes Medes com exemple.

27. 22. Fons tous circalitorals. Factors que determinen el poblament. Les comunitat dels fons detrítics costaners. Les comunitats dels fons fangosos detrítics. Les comunitats dels fangs terrígens de plataforma. La comunitat detrítica del marge de plataforma. La comunitat demersal.

28. 23. Estatges profunds. Les comunitats del fang batial i dels coralls profunds. Les comunitats abissal i hadal. Les adaptacions a la vida en fondària. Els oasis hidrotermals. Les grans fondàries de la Mediterrània.

29. Seminaris

30. Consisteixen en la preparació bibliogràfica d'un dels temes que s'indicaran a principi de curs. Es realitzen en grup. Un cop preparat, s'entregarà un treball escrit, el contingut del qual serà exposat a classe pel grup que l'ha preparat. L'exposició serà oral i audiovisual.Les pràctiques són obligatòries. Es realitzen en grup. Al finalitzar, cal entregar una memòria de cada pràctica de mar.

31. Pràctiques:

32. • Pràctica 1.- BENTOS LITORAL SUPERIOR : Comparació de comunitats segons els factors: hidrodinamisme (batut-calmat) i substracte (silícic-calcari).

33. • Pràctica 2.- BENTOS CIRCALITORAL : Comparació de comunitats bentòniques de diferents tipus de fons.

34. • Pràctica 3.- SISTEMA PELÀGIC: Migració planctònica vertical.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 25,00 21,00 46,00
Lectura / comentari de textos 0 5,00 5,00
Sessió expositiva 45,00 50,00 95,00
Sessió participativa 2,00 0 2,00
Total 72,00 76,00 148

Bibliografia

  • Barnes, Richard Stephen Kent (1988 ). An Introduction to marine ecology (2nd ed.). Oxford [etc.]: Blackwell Science. Catàleg
  • Lalli, Carol M. (1995 ). Biological oceanography : an introduction . Oxford [etc.]: Butterworth/Heinemann. Catàleg
  • Levinton, Jeffrey S. (1995 ). Marine biology : function, biodiversity, ecology . New York [etc.]: Oxford University Press. Catàleg
  • Mann, K. H. (cop. 1996 ). Dynamics of marine ecosystems : biological-physical interactions in the oceans (2nd ed.). Boston, [etc.]: Blackwell Scientific. Catàleg
  • Margalef i López, Ramon, 1919-2004 (1989 ). El Mediterráneo occidental . Barcelona: Omega. Catàleg
  • Margalef, R (ed.). (1994). Litorals i oceans. A: Biosfera, 10. . Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Milne, David H. (1995 ). Marine life and the sea . Belmont [etc.]: Wadsworth. Catàleg
  • Nybakken, James W. (1993 ). Marine biology : an ecological approach (3rd ed.). [New York]: Harper Collins. Catàleg
  • Terrades, J, N Prat, A Escarré & R Margalef (eds.). (1989). Sistemes naturals. A: Història Natural dels Països Catalans, 14. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Valiela, Ivan (1995 ). Marine ecological processes (2nd ed.). New York [etc.]: Springer. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives Examen final. S'ha d'aprovar l'examen per aprovar l'assignatura. 50
Classes pràctiques Elaboració de la memòria de pràctiques 25
Exposició del seminari Nota conjunta del seminari (cerca bibliogràfica+seminari+exposició) 25

Qualificació

Tipus d'exàmens:
• Examen escrit sobre els continguts de teoria i dels seminaris exposats: 40%
• Valoració del treball escrit del seminari i de l'exposició a classe: 40%
• Valoració de les memòries de les pràctiques: 20%
Cadascun dels apartats anteriors es valora sobre 10. La qualificació final s'obté ponderant cada nota segons els percentatges abans indicats.
És condició necessària (però no suficient) per aprovar l'assignatura: haver aprovat l'examen escrit, haver assistit a totes les pràctiques, haver entregat totes les memòries i haver realitzat el seminari corresponent.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.