Capacitat de treball en equip Capacitat d’anàlisi i síntesi Raonament crític Capacitat d’autoaprenentatge Capacitat de comunicar de forma oral i escrita Capacitat d’interpretar quantitativa i qualitativament les dades Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits a la resolució de problemes Capacitat de buscar i analitzar informació procedent de diferents fonts Capacitat de gestió de la informació Conèixer els processos químics que afecten a la composició de l’aigua Capacitat de mostrejar, caracteritzar poblacions i ecosistemes del medi aquàtic. Capacitat de mostrejar i caracteritzar física, química i biològicament aigües naturals i aigües residuals. Conèixer el funcionament dels ecosistemes aquàtics, tant d’aigües corrents com estanyades. Conèixer els efectes de l’activitat microbiana sobre la qualitat de l’aigua Capacitat de determinar i interpretar diferents índex relacionats amb la qualitat de l’aigua Capacitat d’elaborar una diagnosi de l’estat químic, ecològic i (micro)biològic dels sistemes aquàtics a través de l’anàlisi d’indicadors Conèixer i utilitzar eines i instruments aplicats a la planificació i gestió dels recursos hídrics
1. Indicadors físico-químics de contaminació 2. Indicadors microbiològics de contaminació 3. Els productors primaris com a indicadors ecològics 4. Els invertebrats com a indicadors ecològics 5. Els peixos continentals com a indicadors ecològics 5.1. Rius 5.2. Llacs i embassaments
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 1,00 10,00 11,00 Resolució d'exercicis 7,00 60,00 67,00 Sessió expositiva 20,00 0 20,00 Sessió pràctica 20,00 0 20,00 Sortida de camp 6,00 0 6,00 Total 54,00 70,00 124
Clements, William H., Newman, Michael C. (cop. 2002). Community ecotoxicology. Chichester: John Wiley & Sons. Peakall, David (1992). Animal biomarkers as pollution indicators. London [etc.]: Chapman & Hall. Simon, Thomas P. (cop. 2003). Biological response signatures : indicator patterns using aquatic communities. Boca Raton: CRC Press. Algae as ecological indicators (1984). London [etc.]: Academic Press. Assessing the sustainability and biological integrity ofwater resources using fish communities (cop. 1999). Boca Raton [etc.]: CRC Press. Bioindicators of environmental healt (1995). Amsterdam: SPB Academic Publishing. Biological indicators of aquatic ecosystem stress (2002). Bethesda, Maryland: American Fisheries Society. Biological indicators of water quality (1979). Chichester [etc.]: Wiley. , , (cop. 1998). Standard methods for the examination of water and wastewater (20th ed.). Washington, D.C.: American Public Health Association. Poch Espallargas, Manuel (1999). Les Qualitats de l'aigua. Barcelona: Rubes: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. The Ecological basis for river management (1995). Chichester [etc.]: Wiley. Chave, Peter A. (2001). The EU water framework directive : an introduction. London: IWA Publishing. Parlament Europeu, , (2006). Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Consell Assessor peral Desenvolupament Sostenible. Biological monitoring of aquatic systems (1994). Boca Raton [etc.]: Lewis Publishers. Rosenberg, David M., Resh, Vincent H. (1992). Freshwater biomonitoring and benthic macroinvertebrates. Londres: Chapman: Hall. Wright JF, DW Sutcliffe & MT Furse. (2000). Assessing the biological quality of fresh waters. Ambleside: Freshwater Biological Association. Agència Catalana de l'Aigua (2006). ECOES. Protocol d'avaluació de l'estat ecològic dels estanys. Barcelona: Agència Catalana de l'Aigua. Agència Catalana de l'Aigua (2006). ECOZO. Protocol d'avaluació de l'estat ecològic de les zones humides. Barcelona: Agència Catalana de l'Aigua. Agència Catalana de l'Aigua (2006). ECOEM. Protocol d'avaluació del potencial ecològic dels embassaments. Barcelona: Agència Catalana de l'Aigua. Agència Catalana de l'Aigua (2006). BIORI. Protocol d'avaluació de la qualitat biològica dels rius. Barcelona: Agència Catalana de l'Aigua. Agència Catalana de l'Aigua (2006). HIDRI. Protocol d'avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius. Barcelona: Agència Catalana de l'Aigua.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Resolució de treballs pràctics i problemes 70 Examen final 30
Els continguts de l'assignatura introdueixen a l'estudiant en les principals tècniques per a la diagnosi de la qualitat dels sistemes aquàtics continentals. Això comporta no només l’assimilació de continguts sinó també dels procediments adequats al camp i al laboratori. Per tant, l'avaluació tindrà en compte ambdós aspectes. L'assignatura s'avaluarà mitjançant un examen i un conjunt d'activitats relacionades tant amb la part teòrica com amb la part pràctica. El tipus d'activitat a realitzar estarà en funció del bloc temàtic (químic, microbiològic, algues, macroinvertebrats o peixos) i serà proposat pel professor responsable del mateix. La contribució de cadascuna d'aquestes parts en la nota final serà del 30% i del 70% respectivament, però cal un mínim de 4 de l'examen per aprovar l'assignatura. a) L'examen de teoria (30% de la nota final) es realitzarà al final de l'assignatura i consistirà en diferents preguntes o problemes dels diferents blocs temàtics de l'assignatura. b) El 70% restant de la nota serà la mitjana obtinguda en les avaluacions de les activitats proposades dins de cadascún dels cinc blocs temàtics de l'assignatura. Aquestes activitats consistiran bàsicament a respondre a diferents preguntes i problemes plantejats pel professorat durant les sessions pràctiques o de teoria. L'avaluació consistirà no només en l’adequada presentació dels resultats sinó també en la seva discussió raonada en funció dels coneixements assolits durant les sessions teòriques. CAL TENIR MOLT PRESENT QUE: • L'assistència a les sessions pràctiques (sortida de camp i sessions al laboratori) ÉS OBLIGATÒRIA per aprovar l'assignatura. En cas d'absència obligada per causes de força major s'haurà d'entregar el justificant adient, sempre i quan el nombre d'absències no sigui superior a dues. Tant les absències com la participació a les classes es tindran en compte en l'avaluació. Aquells estudiants que faltin a més de dues sessions pràctiques tindran un NO PRESENTAT en la nota de pràctiques (i, per tant, suspendran l’assignatura). Criteris específics de la nota «No Presentat»:Qualsevol treball no presentat tindrà una qualificació de 0.