Aprendre un mètode aplicable en altres centres urbans. Adonar-se de la importància d'un anàlisi d'aquesta mena previ a noves intervencions en el teixit urbà.
1. Aquesta assignatura pretén a través de l'anàlisi detallada d'un cas molt concret, la ciutat de Girona, observar l'evolució de la seva forma urbana des dels orígens fins a l'època actual tot posant al descobert quines són les causes del seu aspecte en cada moment històric i perquè unes coses romanen i altres desapaèixen. Cada moment es tractat en detall dins dels fets històrics globals que ajuden a explicar característiques i canvis. Girona només és el paradigma, la metodologia pot ser aplicada a cada ciutat o poble. Programa: 1.- Introducció. Generalitats. Què és i quin interès té l'estudi de la forma urbana? Metodologia. Per què el cas de Girona?. Bibliografia comentada. 2.- La importància de l'origen. La història de Gerunda. Del mite a la realitat. Iberisme versus romanisme. Les dades actuals. 3.- La fundació. Característiques topográfiques. Urbanisme antic i urbanisme romà. Generalitats. Fets que cal tenir en consideració. El traçat de la muralla i lñ'urbanisme interior. 4.- De la ciutat antiga a la ciutat tardoantiga. Canvis urbanístics a l'antiguitat tardana. Fets generals i fets particulars. 5.- L'època carolíngia. El primer eixample de la ciutat. 6.- La ciutat en expansió. Del segle Xi a mitjan segle XIV. El gran creixement més enllà de les muralles 7.- La crisi de la baixa edat mitjana. El nou recinte emmurallat. 8.- La represa del segle XVI. 9.- La ciutat closa (segles XVII a XIX) 10.- La ciutat moderna. Enderrocament de les muralles i expansió.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 0 0 0 Sortida de camp 6,00 0 6,00 Total 6,00 0 6
J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona el 1535. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a . Girona: Ajuntament de Girona. J, Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. L. Palahí, J. M. Nolla i D. Vivó, editors (2007). De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat. Girona: Ajuntament de Girona. R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al X. Girona: Ajuntament de Girona i Delegació del Col·legi d'Arquitectes. J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització d'un. Empúries, (52), 11-28 J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització d'un. Empúries, (52), 11-28 J. Canal, E, Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona el 1535. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al X. Girona: Ajuntament de Girona i demarcació del Col·legi d'Arquitectes. J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda, E. Canal, G. Garcia... (2008). DEl fòrum a la plaça de la catedral.. Girona: Ajuntament de Girona i Universitat de Girona. J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda, E, Canal, G. Garcia i M. J. Llove (2008). Del fòrum a la plaça de la catedral. Girona: Ajuntament de Girona-Universitat de Girona.
L'assignatura té dos aspectes complementaris. Al llarg de tot el curs s'impartiran a l'aula, a partir de l'observació continuada de material gràfic (plantes, alçats, restitucions, fotografies..) cosa qe fa imprescindible l'assistència freqüent i que es tindrà en consideració de cara a l'avaluació final. Altrament, hi haurà dues sortides obligatòries que es realitzaran dos divendres a determinar. Paral·lelament, caldrà realitzar una prova escrita sobre el temari desenvolupat o lliurar un treball sobre un tema que caldrà pactar. Serà considerat un mèrit complementari la presentació de recensions crítiques sobre lectures relacionades amb l'assignatura. Criteris específics de la nota «No Presentat»:En cas de no presentar treball, no presentar-se a l'examen o no assistir a una de les sortides programades es considerara no presentat.
Història de l’art i arquitectura I Història de l’art i arquitectura II Introducció a la història de l’arquitectura Introducció al patrimoni Laboratori de projecte urbanístic en l'entorn històric