Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
En aquesta assignatura pretenem estudiar a partir del cas paradigmàtic de la ciutat de Girona la forma de la ciutat, el seu urbanisme i evolució des de la fundació fins a època moderna. És també ocasió de parlar d'urbanisme antic, pràctic i teòric i de observar com l'evolució del món i les societats afecten la forma de la ciutat.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Josep Maria Nolla Brufau

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt 10-12 III-09
Pràctiques d'aula1 dt 10-12 III-09

Altres Competències

  • Aprendre un mètode aplicable en altres centres urbans. Adonar-se de la importància d'un anàlisi d'aquesta mena previ a noves intervencions en el teixit urbà.

Continguts

1. Aquesta assignatura pretén a través de l'anàlisi detallada d'un cas molt concret, la ciutat de Girona, observar l'evolució de la seva forma urbana des dels orígens fins a l'època actual tot posant al descobert quines són les causes del seu aspecte en cada moment històric i perquè unes coses romanen i altres desapaèixen. Cada moment es tractat en detall dins dels fets històrics globals que ajuden a explicar característiques i canvis. Girona només és el paradigma, la metodologia pot ser aplicada a cada ciutat o poble. Programa: 1.- Introducció. Generalitats. Què és i quin interès té l'estudi de la forma urbana? Metodologia. Per què el cas de Girona?. Bibliografia comentada. 2.- La importància de l'origen. La història de Gerunda. Del mite a la realitat. Iberisme versus romanisme. Les dades actuals. 3.- La fundació. Característiques topográfiques. Urbanisme antic i urbanisme romà. Generalitats. Fets que cal tenir en consideració. El traçat de la muralla i lñ'urbanisme interior. 4.- De la ciutat antiga a la ciutat tardoantiga. Canvis urbanístics a l'antiguitat tardana. Fets generals i fets particulars. 5.- L'època carolíngia. El primer eixample de la ciutat. 6.- La ciutat en expansió. Del segle Xi a mitjan segle XIV. El gran creixement més enllà de les muralles 7.- La crisi de la baixa edat mitjana. El nou recinte emmurallat. 8.- La represa del segle XVI. 9.- La ciutat closa (segles XVII a XIX) 10.- La ciutat moderna. Enderrocament de les muralles i expansió.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 0 0
Sortida de camp 6,00 0 6,00
Total 6,00 0 6

Bibliografia

  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona el 1535. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a . Girona: Ajuntament de Girona.
  • J, Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona.
  • L. Palahí, J. M. Nolla i D. Vivó, editors (2007). De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat. Girona: Ajuntament de Girona.
  • R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al X. Girona: Ajuntament de Girona i Delegació del Col·legi d'Arquitectes.
  • J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització d'un. Empúries, (52), 11-28
  • J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització d'un. Empúries, (52), 11-28
  • J. Canal, E, Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona el 1535. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga. Girona: Ajuntament de Girona.
  • J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona.
  • R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al X. Girona: Ajuntament de Girona i demarcació del Col·legi d'Arquitectes.
  • J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda, E. Canal, G. Garcia... (2008). DEl fòrum a la plaça de la catedral.. Girona: Ajuntament de Girona i Universitat de Girona.
  • J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda, E, Canal, G. Garcia i M. J. Llove (2008). Del fòrum a la plaça de la catedral. Girona: Ajuntament de Girona-Universitat de Girona.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

L'assignatura té dos aspectes complementaris. Al llarg de tot el curs s'impartiran a l'aula, a partir de l'observació continuada de material gràfic (plantes, alçats, restitucions, fotografies..) cosa qe fa imprescindible l'assistència freqüent i que es tindrà en consideració de cara a l'avaluació final. Altrament, hi haurà dues sortides obligatòries que es realitzaran dos divendres a determinar. Paral·lelament, caldrà realitzar una prova escrita sobre el temari desenvolupat o lliurar un treball sobre un tema que caldrà pactar. Serà considerat un mèrit complementari la presentació de recensions crítiques sobre lectures relacionades amb l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
En cas de no presentar treball, no presentar-se a l'examen o no assistir a una de les sortides programades es considerara no presentat.

Observacions

Cal tenir ben present la presència obligatòria a les dues sortides pràctiques

Assignatures recomanades

  • Història de l’art i arquitectura I
  • Història de l’art i arquitectura II
  • Introducció a la història de l’arquitectura
  • Introducció al patrimoni
  • Laboratori de projecte urbanístic en l'entorn històric

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.