Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
L’habitatge en l’ensenyament de projectes. L’habitatge ha estat tradicionalment present en les assignatures de projectes cap a la meitat dels estudis. Sempre se l’associa a l’aprenentatge a partir de la seva vessant organitzativa i també normativa (les normes sobre l’habitatge tenen la virtut de fer que la pràctica del projecte d’un habitatge sigui quelcom de disciplinari). L’habitatge té a més la virtut de ser un gran lloc comú, abunda la informació sobre aquest gènere i té una indiscutible vinculació amb la ciutat. En un edifici d’habitatges trobem quasi tots els problemes presents en el disseny d’una obra d’arquitectura. L’arquitecte Álvaro Siza s’ha manifestat en alguna ocasió sobre aquesta peculiaritat, afirmant que un edifici públic és com una casa. Podríem dir així que si sabem projectar una casa ens podem enfrontar a qualsevol edifici. Però a més té la virtut que abans esmentàvem, la de ser un lloc comú, un lloc compartit que forma sens dubte part de la base de la nostra cultura. En aquest sentit l’habitatge, però molt més clarament la casa, constitueix un camp que ultrapassa les barreres de l’arquitectura o ben mirat, atorga a l’arquitectura aquest valor que sovint cerquem i que podriem expressar como el de trobar-se compartida per altres disciplines i per tant ajuda a corregir la seva tendència a convertir-se una llengua morta. Aquest és un punt molt important ja que permet observar-lo com un encreuament en el que coincideixen altres disciplines com ara la geografia humana, l’art, l’urbanisme, l’economia o altres, si es vol menors però no menys importants, com ara les que s’interessen en el parament de la llar, l’esbarjo, l’alimentació, etc. … De d’aquest punt de vista es podria dir que un curs d’habitatge més enllà de tractar d’ensenyar a projectar un habitatge es presenta també com la possibilitat de formar-se una opinió sobre una part esencial de la nostra cultura. Aquest serà el propòsit del curs que aquí es presenta. Introducció En aquest curs, com ja hem dit, l’habitatge serà el tema essencial d’estudi, de reflexió i d’aprenentatge, però el curs té altres trets que completen el seu caràcter formatiu. Aquests trets són: el propòsit de basar els temes de treball en una component clarament actual, com és ara l’aprofitament del parc construit al nostre país, altre –que no es pot veure independent del primer- basar-se en la ciutat de Girona, prenent aquesta com a camp de treball i altres dos trets més no menys importants donat que es tracta d’una assignatura que es desenvolupa en gran part en règim de taller; un és la forma de plantejar els treballs, tant pel nombre i grandària dels mateixos, com per la manera en com abordar el seu desenvolupament, i altre el format amb el que es proposa reunir els treballs al final del curs, plantejant una revisió del format tradicional de lliurament d’un projecte d’arquitectura. Sobre aquest trets voldriem realitzar uns comentaris explicatius. Projectar, reparar reaprofitar… En la situació actual i en el nostre pais, en la que els fets econòmics resulten tan determinants i en els que ha tingut un paper destacat la construcció, tant per la seva implicació en la crisi com per les consequències que sobre aquest sector ha tingut, sembla oportú qüestionar-se certs tòpics sobre l’arquitectura contemporànea. Obviament partim del convenciment de que es tracta d’alguna cosa més que d’una pura conjuntura i que en qualsevol cas el que ha succeït mereix una reflexió per poder aprendre’n alguna cosa, sobretot tractant-se de l’escola d’arquitectura, el lloc on ens trobem. Ens preguntem senzillament si el fet de la sobreproducció del parc edificat i la necessària reconsideració del consum, com l’hem entès fins ara, no té una repercussió en el projecte d’arquitectura. No ens referim a la incorporació dels habitualment anomenats criteris de sostenibilitat, avui presents a moltes pràctiques arquitectòniques, sinó a una reconsideració del fet de fer, a partir del que ja està fet. En la terminologá de Richard Sennett, pensar en el projecte com a reparació de la realitat construïda… En aquest sentit un dels objectius del curs és dotar als alumnes d’eines per a construir una opinió i per projectar espais desde la re-utilització, i la re-adaptació de lo existent, en el camp de l’habitatge. L’experiència del lloc: Girona El curs parteix de l’arquitectura de la ciutat de Girona com a protagonista. Els temes de treball dels projectes es correpondran a diferents edificis de la ciutat sobre els que treballarem aspectes diferents en cadascún d’ells. Girona, serà doncs, un laboratori on els alumnes podràn dibuixar, estudiar i conèixer els elements de l’arquitectura que conformen la ciutat. De fet proposar un curs d’habitatge i no fer una referència explícita i constant a la ciutat ens resulta difícil d’imaginar, així doncs la intenció és aprendre a projectar tant les peces que pertanyen a l’interior de l’habitatge, com les parts de l’edifici que dialoguen amb el seu entorn al mateix temps que coneixem l’arquitectura de la ciutat i algunes de les seves interioritats. El curs tindrà lloc dins les aules però també fora d’elles, prenent la ciutat com a camp de treball. Així dons el curs s’estructurarà a partir de classes teòriques, exercicis a l’aula però també amb exercicis al carrer que aproparan la realitat arquitectònica als alumnes. Girona és un immens laboratori de treball i resultaria inconcebible des d’uns ulls aliens, que un curs de projectes que té lloc a aquesta ciutat no aprofités la seva capacitat formativa.
Crèdits:
7,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Silvia Musquera Felip

Continguts

1. Els treballs del curs i el règim de treball. El curs es basa en el desenvolupament de diversos treballs a partir d’elements reconeixibles en els edificis d’habitatges: posició a la ciutat, escales i vestibuls, sistemes de distribució general, façanes, distribucions dels espais interiors -tant d’estada com intermitjos-, portes, finestres,... Es cercarà reflexionar tant des del punt de vista de la ciutat com des del seu espai interior. Parteix de la preferència per abordar una major quantitat de casos, que encara que diferents, estiguin relacionats amb l’habitatge. Aquesta és la forma en la que es poden introduïr determinats temes que permeten tant l’explicació a l’aula com el desenvolupament al taller. Malgrat que és cert que en un sol edifici d’habitatges, en projectar-lo, podem trobar un conjunt divers de temes purament pedagògics, peferim posar l’accent en aquests temes i imaginar una mena d’edifici “collage” resultant dels diferents projectes que es realitzaran al llarg del curs. Encara que la divisió en diferents projectes acotats no sigui una novetat com a manera d’abordar un curs de projectes, sí que ho és el fet de que els treballs es desenvolupin tots alhora. Es tracta d’aprofitar-se de l’experiència de la simulaneitat i cercar que qüestions que es plantejen en un dels projectes, puguin deixar-se sentir en un altre de forma diferent. De fet, si ho pensem, aquest és un ritme de treball real en qualsevol estudi d’arquitectura. No es tracta doncs de suposar que un projecte segueix a un altre amb un grau de dificultat major, com si l’aprenentatge el poguéssim medir per setmanes, sinó de considerar el curs en el seu conjunt. L’estudiant haurà d’organitzar el seu temps per abordar els diferents treballs i el paper dels professors serà graduar la dedicació a cada tema i controlar el calendari perquè els treballs puguin dur-se a terme.

2. Un llibre i no un projecte El conjunt de projectes realitzats durant el curs s’haurà de reunir en un llibre. Amb això volem que l’estudiant aprengui a confeccionar un instrument més adient per mostrar el seu aprenentatge. Es tracta de poder organitzar una explicació entenedora del que cada projecte realitzat conté i de quíns són els seus trets més importants. Un llibre permet també reunir materials que han servit per desenvolupar les idees d’un projecte, essent més eficaç per mostar el procés que els plànols on es recull el resultat final, i que no passen de ser més que una còpia incomplerta dels documents necessàris per dur a terme una obra d’arquitectura. El llibre té la capacitat de mostrar en el procés, l’aprenentatge d’una manera més clara. Però a més, el confeccionar un llibre sobre el treball en una assignatura, dóna la possibilitat, en reunir els diferents projectes del curs, d’ampliar el relat a tot el conjunt de la feina feta i per tant d’ordenar el material de la manera que cada estudiant jutgi més adequadament en relació a allò que ha après al llarg del curs. El llibre és doncs, també una presentació de la feina realitzada i per extensió d’un mateix, un aprenentage útil a l’hora d’haver de mostrar el propi currículum en un futur no massa llunyà.

3. Objectius i avaluació El curs té com objectiu millorar la comprensió del fenòmen de l’habitatge, les aptitus per projectar arquitectura, aprendre a adaptar-se a la situació actual i en general, millorar les eines pròpies de l’ofici, adquirint-ne de noves per ajudar al desenvolupament personal i professional de l’alumne en un futur. L’alumne serà avaluat al llarg del curs i tindrà una nota de cada treball parcial que haurà anat desenvolupant. Es posarà una nota al final del primer quadrimestre amb l’entrega de la maqueta del llibre i la final serà durant el segon quadrimestre un cop entregat el llibre definitiu. Es valorarà l’assistència i seguiment de les sessions. El primer dia de classe, desprès de la presentació del curs, és realitzarà una explicació dels exercicis, dels objectius de cadasqun d’ells i del seu conjunt. També es realitzarà una primera explicació dels diferents llocs de la ciutat de Girona en els que es treballarà. En aquesta explicació s’indicarà la seqüència de correcció dels diferents projectes.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 0 0
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Carlos Marti Arís (1993). Las variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo de arquitectura. (1 ed. ). Demarcacion de Barcelona: Ediciones del Serbal. Catàleg
  • Carlos Martí Arís (2005). La cimbra y el arco. (1 ed). Barcelona: Fundació Caixa d'Arquitectes. Catàleg
  • Josep Parcerisa Bundó, Maria Rubert de Ventós (2000). La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del Urbanismo (1 ed). Santiago de Xile: Ediciones Aquitectura.
  • Steen Eiler Rasmussen (1951). Towns and Buildings: described in drawings and words. University Press of Liverpool. Catàleg
  • Steen Eiler Rasmussen (2000). Experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro entorno. ed Mairea. Catàleg
  • Colin Rowe, Fred Koetter (1998). Ciudad Collage. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Manuel de Solà-Morales (2004). Ciutats, cantonades= Villes, carrefours. (Fòrum Barcelona). Barcelona - Lunwerg: Fòrum Barcelona/Lunwerg.
  • Robert Venturi (1999). Complejidad y contradicción en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Monteys, Xavier (cop. 2001 ). Casa collage : un ensayo sobre la arquitectura de la casa. México: Gustavo Gili. Catàleg
  • Birulés, Josep M (DL 2008 ). Guia d'arquitectura de Girona : àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix . Girona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Demarcacióde Girona. Catàleg
  • Fuses, Josep, 1954- (1980 ). Guia d'arquitectura de Girona : català-anglès . Girona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya [etc.]. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.