Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
El Dret a Roma i la seva recepció a Europa.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:

Competències

  • Capacitat per a la utilització de fons jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
  • Capacitat per a llegir i interpretar textos jurídics.
  • Adquisició de consciència crítica en l'analisi de l'ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica.
  • Coneixements bàsics d'argumentació jurídica.
  • Comprensió i coneixement de les principals institucions públiques i privades en la seva gènesi i conjunt.
  • Comprensió de les diverses fonts de creació del Dret.
  • Reconeixement de cultures.
  • Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
  • Presa de decisions i resolució de problemes.
  • Aprenentatge autònom.
  • Capacitat de planificació i organització.
  • Capacitat d’anàlisi i síntesi.
  • Raonament crític.

Altres Competències

  • L’assignatura troncal «Dret romà: el dret a Roma i la seva recepció a Europa» ofereix una introducció històrica als conceptes i doctrines del dret privat modern. El vell i extens programa pandectístic és un monument de la ciència del dret, és per això que no prescindim de cap dels seus apartats tradicionals. El temps lectiu efectivament disponible i la voluntat de reservar un espai per a la docència pràctica ens han portat, però, a concentrar-nos en alguns temes concrets. És per això que l’estudi del dret de família i del dret de successions i donacions romans es farà pròpiament en l’assignatura optativa «La tradició jurídica europea II», de l’itinerari Jurista Europeu. A l’assignatura optativa «La tradició jurídica europea I», del mateix itinerari, l’alumne trobarà un reforç del dret patrimonial romà des de l'estudi de casos.
  • Començar a perdre la por a parlar en públic
  • Potenciar la participació a classe de l'alumne, no només amb preguntes, sinó amb l'exposició i comparació amb la resta de companys dels dubtes que la matèria li vagi plantejant durant el curs.
  • Facilitar que l'alumne pugui aportar a la resta de companys la seva visió crítica sobre les matèries que s'estudien a l'assignatura.
  • Començar a intentar trobar solucions a diversos problemes jurídics com a futur jurista i no com a llec.
  • Començar a familiaritzar-se amb l'ús de noves tecnologies en l'estudi i preparació de les activitats pràctiques.
  • Aprendre a treballar en equip
  • Aprendre a fer treballs en l'àmbit universitari.

Continguts

1. DRET ROMÀ.

2. (EL DRET A ROMA I LA SEVA RECEPCIÓ A EUROPA)

3. Preliminar: el dret romà i la formació del jurista

4. PRIMERA PART. HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ

5. Preliminar: la periodització

6. I. ÈPOCA DE L’ESTAT CIUTAT: EL DRET ROMÀ ARCAIC (FINS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE III AC)

7. LLIÇÓ 1. Els inicis: 1) la monarquia; 2) la república.

8. LLIÇÓ 2. L'organització constitucional: 1) les magistratures; 2) el senat; 3) les assemblees populars.

9. LLIÇÓ 3. El ius civile de l'estat ciutat: 1) les XII taules; 2) evolució jurídica després de les XII taules.

10. II. ÈPOCA DE L’IMPERI UNIVERSAL: DRETS PRECLÀSSIC I CLÀSSIC (FINS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE III DC)

11. LLIÇÓ 4. Apogeu i crisi de la constitució republicana: 1) l'ascensió de Roma a potència universal; 2) crisi de la constitució republicana.

12. LLIÇÓ 5. El principat: 1) naturalesa del principat; 2) la nova administració imperial.

13. LLIÇÓ 6. Ius civile, ius gentium, ius honorarium: 1) la contraposició ius civile-ius gentium; 2) la contraposició ius civile-ius honorarium.

14. LLIÇÓ 7. La jurisprudència romana: 1) els inicis; 2) la jurisprudència republicana; 3) la jurisprudència clàssica.

15. LLIÇÓ 8. El dret imperial: 1) legislació popular i senatorial durant el principat; 2) les constitucions imperials. Apèndix: dret imperial i drets populars.

16. III. EL BAIX IMPERI: DRETS POSTCLÀSSIC I JUSTINIANEU (FINS AL SEGON TERÇ DEL SEGLE VI DC)

17. LLIÇÓ 9. La crisi del segle III i el dominat.

18. LLIÇÓ 10. Vulgarisme i classicisme en l'evolució jurídica postclàssica.

19. LLIÇÓ 11. L'obra jurídica de Justinià: 1) l'època de Justinià; 2) el procés de la compilació, estudi especial del Digest.

20. Apèndix: referència al dret bizantí.

21. Apèndix: Europa i el dret romà.

22. SEGONA PART. INSTITUCIONS DE DRET PRIVAT ROMÀ

23. Preliminar: el sistema de les institucions del dret privat

24. I. PERSONES

25. LLIÇÓ 12. La persona: 1) conceptes fonamentals: capacitat jurídica, capacitat d'obrar, status; 2) circumstàncies modificatives de la capacitat d'obrar.

26. LLIÇÓ 13. Els tres status: 1) status libertatis, posició jurídica de l'esclau; 2) status civitatis; 3) status familiae, idees generals.

27. LLIÇÓ 14. Persones jurídiques: 1) idees generals; 2) corporacions; 3) fundacions.

28. II. COSES

29. LLIÇÓ 15. Concepte i classes de coses.

30. III. PROCÉS CIVIL ROMÀ

31. LLIÇÓ 16. Idees generals i períodes en la història del procés civil romà.

32. LLIÇÓ 17. Legis actiones: 1) accions de llei declaratives; 2) accions de llei executives.

33. LLIÇÓ 18. El procediment formulari: 1) la fase in iure, estudi especial de la litis contestatio i de la fórmula.

34. LLIÇÓ 19. El procediment formulari (cont.): 2) la fase apud iudicem.

35. LLIÇÓ 20. Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria: interdicta, missio in possessionem / missio in bona, stipulationes praetoriae, restitutio in integrum.

36. LLIÇÓ 21. Referència a la cognitio extra ordinem clàssica i postclàssica.

37. IV. LA DOCTRINA PANDECTÍSTICA DEL NEGOCI JURÍDIC

38. LLIÇÓ 22. El negoci jurídic: 1) concepte; 2) classes; 3) elements, estudi especial dels negocis formals i de la doctrina de la condició.

39. LLIÇÓ 23. La interpretació dels negocis jurídics i la doctrina de la representació.

40. LLIÇÓ 24. Referència a la ineficàcia del negoci jurídic: 1) terminologia; 2) vicis de la voluntat; 3) discordança entre voluntat i declaració.

41. V. DRETS REALS

42. LLIÇÓ 25. Els drets reals: 1) concepte, drets reals i drets d'obligació; 2) classificació dels drets reals.

43. LLIÇÓ 26. La possessió: 1) concepte; 2) classes; 3) adquisició i pèrdua; 4) tutela de la possessió.

44. LLIÇÓ 27. La propietat: 1) concepte; 2) formes, la copropietat; 3) límits del dret de propietat.

45. LLIÇÓ 28. La propietat (cont.): 4) adquisició derivativa de la propietat: mancipatio, in iure cessio i traditio; 5) la usucapió. Apèndix: referència a l'adquisició originària de la propietat.

46. LLIÇÓ 29. La propietat (cont.): 6) protecció de la propietat.

47. LLIÇÓ 30. Servituds predials: 1) principis generals; 2) tipus; 3) constitució, extinció i protecció.

48. LLIÇÓ 31. Usdefruit i figures afins: 1) concepte; 2) constitució, extinció i protecció.

49. LLIÇÓ 32. Emfiteusi i superfície.

50. LLIÇÓ 33. Drets reals de garantia: 1) garanties reals i garanties personals; 2) fiducia; 3) pignus/hypotheca: a) concepte, constitució i protecció, b) contingut i extinció. Apèndix: pluralitat d'hipoteques.

51. VI. DRET D’OBLIGACIONS

52. LLIÇÓ 34. L'obligació: 1) concepte; 2) l'objecte de l'obligació: la prestació.

53. LLIÇÓ 35. Classificació de les obligacions: 1) pel vincle: a) obligacions civils i honoràries, b) obligacions naturals, c) obligacions de dret estricte i bonae fidei iudicia.

54. LLIÇÓ 36. Classificació de les obligacions (cont.): 2) per l'objecte: obligacions genèriques, específiques i alternatives; 3) pels subjectes: obligacions ambulatòries, parciàries i cumulatives, estudi especial de les obligacions solidàries.

55. LLIÇÓ 37. Garantia de les obligacions: 1) fiança verbal; 2) mandatum pecuniae credendae. Apèndix: reforç de les obligacions i SC Vellaeanum.

56. LLIÇÓ 38. Extinció de les obligacions: 1) modes d'extinció ipso iure, estudi especial del pagament; 2) modes d'extinció ope exceptionis. Apèndix: transmissió de crèdits i de deutes.

57. LLIÇÓ 39. Incompliment de les obligacions: 1) l'incompliment imputable al deutor i la responsabilitat contractual; 2) la mora.

58. LLIÇÓ 40. Fonts de les obligacions: 1) classificacions; 2) contractus i pacta; 3) classificacions dels contractes.

59. LLIÇÓ 41. Contractes reals, estudi especial del mutu. Referència al comodat, al dipòsit, a la penyora i a la fidúcia. Apèndix: referència als contractes innominats.

60. LLIÇÓ 42. Contractes verbals, estudi especial de la stipulatio. Apèndix: referència als contractes literals.

61. LLIÇÓ 43. Contractes consensuals, estudi especial de la compravenda: a) concepte (la compravenda com a contracte obligacional), b) obligacions del comprador (risc del preu a la compravenda), c) obligacions del venedor (responsabilitat per evicció i responsabilitat per vicis materials), d) els pactes a la compravenda.

62. LLIÇÓ 44. Contractes consensuals (cont.): referència als tipus d'arrendament, a la societat i al mandat.

63. LLIÇÓ 45. Quasicontractes: 1) gestió de negocis aliens; 2) enriquiment injustificat.

64. LLIÇÓ 46. Obligacions provinents d'actes il·lícits.

65. VII. DRET DE FAMÍLIA

66. LLIÇÓ 47. El matrimoni romà: 1) naturalesa i efectes personals; 2) requisits i impediments matrimonials, la legislació matrimonial d'August; 3) esposalles, celebració del matrimoni i adquisició de la manus; 4) dissolució del matrimoni.

67. LLIÇÓ 48. Règim de béns del matrimoni romà: 1) principis generals; 2) el dot.

68. LLIÇÓ 49. La patria potestas i la situació patrimonial dels filiifamilias.

69. LLIÇÓ 50. Tutela dels impúbers, tutela mulierum i curateles.

70. VIII. DRET DE SUCCESSIONS I DONACIONS

71. LLIÇÓ 51. Conceptes fonamentals: 1) successió universal; 2) hereditas i bonorum possessio; 3) delació de l'herència; 4) principis successoris romans

72. LLIÇÓ 52. La successió intestada: 1) les XII taules; 2) reformes pretòries; 3) SCC Tertullianum i Orfitianum; 4) reformes justinianees.

73. LLIÇÓ 53. La successió testamentària: 1) concepte de testament; 2) formes de testament, referència als testaments especials; 3) testamenti factio, incapacitat, indignitat.

74. LLIÇÓ 54. La successió testamentària (cont.): 4) contingut del testament; 5) interpretació del testament; 6) ineficàcia i revocació del testament.

75. Apèndix: els codicils

76. LLIÇÓ 55. La successió forçosa: 1) successió forçosa formal; 2) successió forçosa de contingut material.

77. LLIÇÓ 56. Herència jacent i adquisició de l'herència.

78. LLIÇÓ 57. L'hereu després de l'adquisició de l'herència: 1) la comunitat hereditària; 2) dret d'acréixer; 3) col·lacions; 4) l'hereu i el patrimoni heretat: la responsabilitat de l'hereu pels deutes de l'herència; 5) protecció processal de l'hereu.

79. LLIÇÓ 58. Llegats i fideïcomisos

80. LLIÇÓ 59. Donacions (inclou la donatio mortis causa).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 5,00 5,00 10,00
Anàlisi / estudi de casos 16,00 22,00 38,00
Aprenentatge basat en problemes (PBL) 6,00 13,00 19,00
Lectura / comentari de textos 11,00 14,00 25,00
Prova d'avaluació 6,00 60,00 66,00
Sessió expositiva 70,00 40,00 110,00
Total 114,00 154,00 268

Bibliografia

  • MIQUEL, Joan (1990). Historia del Derecho romano. Barcelona: PPU.
  • MIQUEL, Joan (1996). Derecho privado romano / Dret privat romà. Madrid: Marcial Pons.
  • MIQUEL, Joan (1985). Quaestiones. Docencia del derecho a través del casuismo romano. Barcelona: Ariel.
  • KUNKEL, Wolfgang (1966). Historia del Derecho romano (reimp. 1985). Barcelona: Ariel.
  • D'ORS, A; HERNÁNDEZ-TEJERO, F; FUENTESECA P. [et al.] (1968). El Digesto de Justiniano (3 volums). Pamplona: Aranzadi.
  • GARCÍA DEL CORRAL, I. (1889). Cuerpo de derecho civil romano. Barcelona: Jaime Molinas.
  • DOMINGO, R; CUENA, F; CHURRUCA, J. [et al.] (1998). Textos de Derecho romano (última). Pamplona: Aranzadi.
  • Àrea de Dret romà de la UdG. Materials per a l'estudi del Dret romà. Recuperat , a http://web2.udg.edu/hcj/materials_DR Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
2.Pràctica I sobre Història del Dret romà Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
3.Pràctica II sobre aspectes del Dret de persones romà Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
4.Pràctica III sobre Història del Dret romà Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
5.Pràctica IV sobre Història del Dret romà Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
6.Pràctica V sobre el matrimoni romà Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
7.Pràctica VI sobre dret d'obligacions Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
8.Pràctica VII sobre drets reals Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
9.Pràctica VIII sobre dret d'obligacions Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
10.Pràctica IX sobre drets reals Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
11.Pràctica X sobre dret patrimonial romà: el contracte de compravenda Per tal que l'activitat sigui tinguda en compte en la nota final d'avaluació continuada, cal haver aprovat l'activitat amb un mínim de 5 punts sobre 10.
14.Preparació prova de contingut del 1r quadrimestre L'alumne/a haurà de desenvolupar preguntes sobre els epígrafs del temari de l'assignatura. Per tal que la prova pugui fer mitja amb la resta d'activitats d'avaluació continuada, caldrà que de cada pregunta de la prova s'obtingui una nota igual o superior a 4 punts sobre 10.
15.Preparació prova de contingut del 2n quadrimestre L'alumne/a haurà de desenvolupar preguntes sobreels epígrafs del temari de l'assignatura. Per tal que la prova pugui fer mitja amb la resta d'activitats d'avaluació continuada, caldrà que de cada pregunta de la prova s'obtingui una nota igual o superior a 4 punts sobre 10.

Qualificació

La qualificació final de cada alumne/a s'obtindrà a través d'un sistema d'avaluació continuada, en el qual les explicacions del professor es combinaran amb la realització de diverses activitats pràctiques cada quadrimestre, i de la realització, al final de cada quadrimestre, d'una prova de continguts sobre la matèria del temari de l'assignatura.


1. El sistema d’avaluació continuada es desenvoluparà de la següent manera:

A) Sessions amb professor: els professors de l'assignatura faran les explicacions introductòries sobre les matèries que conformen el contingut de l'assignatura i que, posteriorment, cada alumne/a haurà de treballar més profundament de manera individual i a través de la realització de les activitats pràctiques que se li proposaran durant del curs. Per a l'adequat seguiment de les explicacions i posterior preparació de les activitats pràctiques serà necessària i obligatòria l'assistència de l'alumne/a a un mínim del 80% de les sessions.

B) Activitats pràctiques: cada alumne/a, dins del grup de pràctiques que li correspongui, haurà de realitzar una sèrie d'activitats pràctiques en grup o individualment, segons el cas, que li proposarà el professor de l’assignatura cada quadrimestre.
Hi haurà cinc activitats pràctiques cada quadrimestre que consistiran en la resolució de casos pràctics, exposicions orals, qüestionaris, comentaris de text o exegesi de casos, entre d'altres.
El professor proporcionarà als estudiants el material i explicacions oportuns per a la realització d'aquestes activitats i les qualificarà. Per tal que l'activitat pràctica sigui tinguda en compte en la nota d'avaluació continuada, serà necessari que l'alumne/a hagi obtingut per a cadascuna d'aquestes activitats la nota mínima de 5 punts sobre 10.

2. Prova de continguts sobre el temari de l'assignatura:
Al final de cada quadrimestre, coincidint amb les corresponents convocatòries de gener-febrer i juny del calendari d'exàmens de la Facultat de Dret, l'alumne/a haurà de realitzar una prova de continguts sobre diferents punts del temari de l'assignatura.
Aquesta prova consistirà en desenvolupar tres o més preguntes de cada bloc del temari estudiat en cada quadrimestre.
Per tal que la nota de la prova de continguts pugui fer mitja amb la nota d'avaluació continuada, caldrà que l'alumne/a hagi obtingut per a cadascuna de les preguntes de la prova de continguts una nota igual o superior a 4 punts sobre 10.

3. Qualificació de l'assignatura:
En la qualificació quadrimestral de l’assignatura, la prova de continguts tindrà un valor del 70% i l'avaluació continuada tindrà un valor del 30% de la nota.

Així mateix, en la determinació de la qualificació final de l’assignatura, la nota obtinguda del segon quadrimestre tindrà un valor del 60% i la nota del primer quadrimestre del 40%.

L’alumne/a que no segueixi regularment o simplement no segueixi el sistema d’avaluació continuada haurà d’examinar-se en les convocatòries de gener-febrer o juny, segons el cas, però el valor de la prova només podrà representar el 70% de la nota final.

Observacions

Per facilitar el seguiment de les classes expositives del professor i una millor assimilació de la matèria, és molt recomanable la lectura prèvia de la lliçó corresponent del manual del Prof. Juan Miquel.

L'alumne/a disposarà a través de "La Meva UdG" d'un calendari de l'assignatura on s'indica, per a cada sessió, el tema a tractar.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.