Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Estudi general de la història de la música occidental, dels estils musicals i dels seus contexts de producció i recepció.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Maria Carmen Pardo Salgado

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt 15:00-16:30, dj 15:00-16:30
Pràctiques d'aula1 dt 15:00-16:30, dj 15:00-16:30
Pràctiques d'aula2 dt 15:00-16:30, dj 15:00-16:30
Pràctiques de laboratori1 dt 15:00-16:30, dj 15:00-16:30

Altres Competències

  • Situar en el seu àmbit històric els diferents procediments, estils i gèneres musicals. Discriminar auditivament els principals estils musicals. Relacionar les obres musicals amb el seu context artístic.

Continguts

1. La música a la cultura grega. L’estètica musical: de Damó d’Atenes a Plató.

2. L’època Medieval

          2.1. El model metafísic: Boeci

          2.2. Pedagogia i política: la música de les catedrals:

                    2.2.1. la monodia religiosa i l’església cristiana: les primeres tradicions

                    2.2.2. el cant gregorià: notació, sistema modal. Tropos i seqüències

                    2.2.3. la monodia profana i la lírica trovadoresca

                    2.2.4. el naixement de la polifonia. La polifonia del Codex Calixtinus

                    2.2.5. Ars antiqua i Ars Nova. L’Ars Nova a França: Philippe de Vitry. L’Ars Nova a Catalunya: El llibre Vermell de Montserrat. L’Ars Nova a Italia. Ars Subtilior.

3. Renaixement

          3.1. Cap a un model físic: el lent naixement de l’harmonia

          3.2. L’estètica musical de l’humanisme. Música i llenguatge: la música vocal

                    3.2.1. El segle XV. L’escola del Ducat de Borgonya

                    3.2.2. El segle XVI. La música religiosa. Palestrina. L’escola veneciana

                    3.2.3. La música profana: el madrigal

          3.3. Entre la veu i l’instrument: la música instrumental

                    3.3.1. Música instrumental a Italia, França, Alemanya i Inglaterra

4. Barroc

          4.1. El model de la doble mímesis: racionalisme-harmonia; música-llenguatge

          4.2. La transformació del madrigal italià. El naixement de l’òpera. La Camerata Fiorentina. L’expansió de l’òpera per Itàlia i França: la figura dels castrati

          4.3. La música instrumental: estils i gèneres

          4.4. El barroc tardà a Italia: òpera seria i òpera buffa. La música instrumental

          4.5. Alemanya: J.S. Bach i G.F. Händel

5. Classicisme

          5.1. Música i societat. L’estil galant i l’empfindsamer Stil

          5.2. Els inicis de la simfonia. G.B. Sammartini. J. Stamitz i la música a la cort de Mannheim. El Sturm und Drang.

          5.3. El classicisme vienès

                    5.3.1. J. Haydn: la sonata i la simfonia

                    5.3.2. W.A. Mozart: les formes concertants i l’òpera

6. Romanticisme

          6.1. El Romanticisme a Alemanya. Música i societat. Aspectes estètics: la música i l’inefable

          6.2. L.V. Beethoven: entre Classicisme i Romanticisme. L’ombra de Beethoven en els músics romàntics

          6.3. La música del Romanticisme

                    6.3.1. Música de saló i de concert. El lied: F. Schubert. El piano: F. Chopin i F. Liszt. La música de cambra

                    6.3.2. La música simfònica al segle XIX. La simfonia com a veu de la comunitat. L’orquestra romàntica. El poema simfònic: F. Liszt i H. Berlioz. La simfonia a la segona meitat del segle: J. Brahms

                    6.3.3. L’òpera italiana: G. Verdi. L’òpera alemanya: Òpera i Drama de R. Wagner

                    6.3.4. El nacionalisme musical. Nacionalisme rus, del centre i nord d’Europa. El nacionalisme espanyol

                    6.3.5. L’últim Romanticisme: R. Strauss i G. Mahler

7. El segle XX

          7.1. Les avantguardes artístiques i la música. La reacció contra el Romanticisme i la renovació del llenguatge musical

          7.2. La música abans de 1945

                    7.2.1. les avantguardes musicals de principis de segle. França: l’impressionisme de C. Debussy i M. Ravel. E. Satie i I. Strawinsky. Italia: el futurisme

                    7.2.2. Expressionisme i dodecafonisme. L’Escola de Viena: A. Schoenberg; A. Berg; A. Webern

                    7.2.3. El neoclassicisme de P. Hindemith. Música i política a la URSS: D. Shostakovich. La música als EEUU: Ch. Ives

                    7.2.4. L’espai i la composició musical: de C. Debussy a E. Varèse

          7.3. La música després de 1945

                    7.3.1. Música, atzar i indeterminació: J. Cage. L’escola de Nova York. El happening, el teatre musical i el pas cap al multimèdia

                    7.3.2. Del puntillisme al serialisme integral: P. Boulez, K. Stockhausen i L. Nono

                    7.3.3. La creació dels laboratoris musicals a Europa: música concreta i música electrònica

                    7.3.4. Els models científics. La música estocàstica d’I. Xenakis

                    7.3.5. Músiques repetitives i minimalisme musical: M. Feldman i T. Riley

                    7.3.6. Últimes tendències: l’art sonor

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Kühn, Clemens (cop. 2003). Historia de la composición musical en ejemplos comentados. Barcelona: Idea Books.
  • Grout, Donald Jay, Palisca, Claude V (2001). Història de la música occidental (3ª ed). Madrid: Alianza Editorial.
  • Mila, Massimo (1998). Breve historia de la música. Barcelona: Península.
  • Sadie, Stanley (1994). Guía Akal de la música, : una introducción. Torrejón de Ardoz: Akal.
  • Michels, Ulrich (1982-1992). Atlas de música. Madrid: Alianza.
  • Hoppin, Richard H (1991). La Música medieval. Madrid: Akal.
  • Gómez Muntané, María del Carmen (1980 ). La Música medieval . Barcelona: Dopesa. Catàleg
  • Atlas, Allan W (cop. 2002). La Música del Renacimiento, : la música en la Europa occidental, 1400-1600. Tres Cantos: Akal.
  • Bukofzer, Manfred F (1998). La Música en la época barroca, : de Monteverdi a Bach. Madrid: Alianza.
  • Rushton, Julian (1998). Música clásica, : de Gluk a Beethoven, una historia concisa. Barcelona: Destino.
  • Rosen, Charles (1986 ). El Estilo clásico : Haydn, Mozart, Beethoven . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Dahlhaus, Carl (1989). Nineteenth-century music. Berkeley [etc.]: University of California.
  • Einstein, Alfred (1991 ). La Música en la época romántica . Madrid: Alianza.
  • Plantinga, León (cop. 1992 ). La Música romántica : una historia del estilo musical en la Europa decimonónica . Madrid: Akal. Catàleg
  • Morgan, Robert P (cop. 1994). La Música del siglo XX, : una historia del estilo musical en la Europa y la América modernas. Torrejón de Ardoz: Akal.
  • Marco, Tomás (cop. 2002 ). Pensamiento musical y siglo XX . Madrid: Fundación Autor. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Tipus d'exàmens:
Hi haurà un examen parcial eliminatori al gener. Els exàmens finals, de primera i segona convocatòria de juny, comprendran la matèria corresponent al segon semestre i a la del primer per aquells que no la hagin superat. Si la qualificació és superior a 4 es farà la mitjana entre els dos parcials. La nota d’un parcial no es guarda d’un curs acadèmic a l’altre.

Criteris de qualificació en primera i segona convocatòria
-30% audició: comentari d’una obra (a triar entre dos) en referència al seu estil, època, forma i instrumentació
- 70 % examen escrit sobre preguntes del temari

Observacions

No és necessari tenir coneixements musicals previs. Només cal tenir disposició per aprendre i escoltar música.

Assignatures recomanades

  • Història de l'art contemporani
  • Història de l'art en l'edat moderna
  • Història de l'art medieval
  • Historiografia i mètodes de la història de l'art

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.