Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Estudi de la llengua i la literatura llatines.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Habilitat en l'expressió oral i escrita en una llengua estrangera
  • Coneixements informàtics
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques

Altres Competències

  • Habilitat en l’ús de la terminologia de la disciplina
  • Habilitat en l’ús dels recursos i instruments bàsics de la disciplina
  • Capacitat d’anàlisi lingüística
  • Capacitat d’anàlisi de textos
  • Coneixement dels principals corrents, autors i obres
  • Consolidació de la pràctica de la lectura i de l’escriptura
  • Adquisició de les habilitats que es consideren bàsiques pel que fa a la competència lingüística, que es limita a la comprensió dels textos escrits.
  • Habilitat en l'anàlisi morfològica: identificar formes nominals, adjectives, pronominals i verbals, indicant cas, gènere, número i declinació, o bé persona, número, temps, mode i conjugació, quan correspongui; declinar i conjugar.
  • Habilitat en l’anàlisi sintàctica: identificar la funció dels elements de les oracions i les mateixes oracions simples, coordinades i subordinades
  • Habilitat en la traducció de textos llatins.
  • Habilitat en l’anàlisi derivativa al català i al castellà i la formulació de les regles bàsiques.
  • Adquisició d'uns coneixements generals dels gèneres de la història de la literatura llatina, amb especial èmfasi en la poesia de Catul, Virgili, Horaci i Ovidi.
  • Habilitat en l’anàlisi mètrica (hexàmetre i pentàmetre).
  • Habilitat en l’anàlisi estilística.
  • Capacitat d'elaborar un comentari filològic.

Continguts

1. Consolidació dels coneixements de morfologia llatina

          1.1. Concepte de flexió: els casos

          1.2. Morfologia nominal

          1.3. Morfologia pronominal

          1.4. Morfologia verbal

2. Sintaxi llatina descriptiva

          2.1. Sintaxi nominal. Els casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu

          2.2. Adjectius

          2.3. Pronoms

          2.4. Adverbis i preposicions

          2.5. Sintaxi verbal: veu, temps, mode

          2.6. Formes nominals: infinitiu, gerundi, participi, supí

          2.7. Sintaxi de l’oració simple: transitivitat, activa, passiva

          2.8. Coordinació: copulatives, disjuntives, adversatives

          2.9. Subordinació

                    2.9.1. Substantives o completives: d’infinitiu; d’ut, ne, quominus, quin, quod; interrogatives indirectes

                    2.9.2. Adjectives o de relatiu

                    2.9.3. Adverbials o circumstancials: temporals, causals, comparatives, finals, consecutives, condicionals, concessives

          2.10. Estil indirecte

3. Anàlisi derivativa

4. Fonaments de mètrica i estilística llatines

          4.1. El fonament de la mètrica llatina

          4.2. Les normes de la quantitat sil.làbica

          4.3. L’hexàmetre dactílic i el dístic elegíac

          4.4. Les figures d’estil

5. Literatura llatina

          5.1. Concepte i límits. Etapes. Característiques principals.

          5.2. Característiques generals de la poesia lírica. Temes. Metres. La poesia innovadora: els poetae noui i Catul. Poesia bucòlica: Virgili. Poesia elegíaca: Ovidi. Horaci.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 14,00 3,00 17,00
Lectura / comentari de textos 27,00 10,00 37,00
Prova d'avaluació 13,00 55,00 68,00
Sessió participativa 70,50 41,00 111,50
Total 124,50 109,00 233,5

Bibliografia

  • Cano, P. L.; J. Carbonell, B. Matas (1999). Introducció a l'estudi de la llengua llatina. Mòdul 1. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Valentí Fiol, E. (1995). Gramàtica llatina. Barcelona: Curial.
  • Valentí Fiol, E. (1976). Gramática latina. Barcelona: Bosch.
  • Valentí Fiol, E. (1995). Sintaxi llatina. Barcelona: Curial. Catàleg
  • Valentí Fiol, E. (1975). Sintaxis latina. Barcelona: Bosch.
  • Seva, A. (1993). Diccionari llatí català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Gaillard, J. (1996). Introducción a la literatura latina (desde los orígenes hasta Apuleyo). Madrid: Acento Editorial.
  • Oriol Dauder, J. A., i Giralt, J. (1995). Diccionari de figures retòriques. Barcelona: Llibres de l'Índex.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Examen de morfologia. En aquesta prova, dividida en dues parts, caldrà identificar en primer lloc una sèrie de formes nominals, adjectives, pronominals i verbals, indicant cas, gènere, número i conjugació, quan correspongui; en segon lloc caldrà declinar i conjugar els enunciats que s’assenyalin. S’haurà d’aprovar aquest examen, com a condició indispensable, així és que caldrà repetir-lo tantes vegades com sigui necessari. S'avaluarà la consolidació dels coneixements morfològics de llengua llatina.
Examen de llengua. Consistirà en la realització d’exercicis de comprensió, de morfologia nominal, pronominal, verbal, semanticosintàctics, de lèxic, de derivació i de traducció, a partir d’un fragment de Suetoni, no preparat a classe. S'avaluaran els coneixements sobre llengua llatina que l'estudiant haurà adquirit durant el primer semestre del curs.
Elaboració de cinc unitats didàctiques de llengua. S'avaluaran els coneixements de llengua que l'estudiant haurà adquirit.
Examen de literatura. Consistirà en la realització d’exercicis d’anàlisi mètrica, d’anàlisi estilística i comentari filològic de fragments de poemes de Catul, Virgili, Horaci i Ovidi, preparats a classe. S'avaluaran els coneixements sobre literatura llatina que l'estudiant haurà adquirit durant el segon semestre del curs.

Qualificació

Es realitzarà una avaluació continuada amb tres proves al llarg del curs més la presentació de cinc unitats didàctiques que s'hauran elaborat al llarg del primer semestre.

30% - Examen de morfologia.
30% - Examen de llengua.
10% - Elaboració de cinc unitats didàctiques de llengua.
30% - Examen de literatura.

Observacions

Els mètodes docents seran els següents:

a) Activitats presencials:

- Sessions en les quals la professora exposarà els continguts bàsics de cada tema, lingüístic o literari, amb lectura i treball d’anàlisi morfològica, sintàctica, derivativa i traducció de textos de Suetoni i anàlisi mètrica i estilística, traducció i comentari filològic de textos de Catul, Virgili, Horaci i Ovidi.

- Sessions en les quals els alumnes posaran en pràctica els coneixements bàsics adquirits amb lectura i treball d’anàlisi morfològica, sintàctica, derivativa i traducció de textos de Suetoni i anàlisi mètrica i estilística, traducció i comentari filològic de textos de Catul, Virgili, Horaci i Ovidi, sota la supervisió, guiatge i correcció de la professora.

- Presentació i anàlisi de fragments que mostrin els coneixements bàsics adquirits en competència lingüística i literària.

b) Activitats no presencials:

- Recerca d’informació

- Preparació de sessions de treball i estudi

- Preparació, redacció i exposició del treball realitzat sobre els fragments de Suetoni i dels poetes llatins ja assenyalats

- Participació en sessions de tutoria i seguiment: atenció i assessorament per part de la professora, tant de tipus personalitzat, com en activitats individuals o en grup desenvolupades en el marc de les sessions de treball, segons el calendari que la professora facilitarà als estudiants durant els primers dies de classe.


Els textos que s'utilitzaran durant el curs seran els següents:

1er. Semestre. Prosa: s’utilitzarà com a material de treball el mètode de P. Ll. Cano-J. Carbonell-B. Matas, Introducció a l’estudi de la llengua llatina. Mòdul 1, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999, que conté una selecció de fragments de la biografia de Juli Cèsar que va escriure Suetoni i exercicis de comprensió, de morfologia, de semàntica, de sintaxi i de lèxic, adequats per a la consecució dels objectius de l’assignatura.

2on. Semestre. Poesia: s’utilitzarà com a material de treball un dossier, preparat per la professora, que conté una antologia de les obres dels principals autors de la lírica llatina. Caldrà fer-ne lectura, comentari morfosintàctic, mètric (hexàmetre i dístic elegíac), estilístic i traducció.

Bibliografia
• Aghion, I.-Barbillon, C.-Lissarrague, F., Héroes y dioses de la Antigüedad, Madrid, Alianza, 1997.
• Alvar, A., Obras de referencia sobre el mundo clásico, a Tempus 1 (1992), 5-67.
• Alvar, A. (ed.), Poesía de amor en Roma, Madrid, Akal, 1993.
• Anglada, M. A., Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Barcelona, Empúries, 1997.
• Bayet, J., Literatura latina, Barcelona, Ariel, 1970.
• Biblioteca Clásica Gredos.
• Bickel, E., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1982.
• Bieler, L., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975.
• Bodelón, S., Historia de la lengua latina, Oviedo, Universidad de Oviedo, 1993.
• Buchner, K., Historia de la literatura latina, Barcelona, Labor, 1968.
• Cano P. Ll.-Carbonell, J.-Matas, B., Introducció a l’estudi de la llengua llatina. Mòdul 1, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999,
• Codoñer, C. (ed.), Historia de la literatura latina, Madrid, Cátedra, 1997.
• Collection Guillaume Budé, Société d’Éditions “Les Belles Lettres”.
• Crusius, F., Iniciación en la métrica latina, Barcelona, Bosch, 1973.
• Escolà, J. M., Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques, Barcelona, Edicions 62, 1997.
• Fuhrmann, M. (ed.), Literatura romana, Madrid, Gredos, 1985.
• Fundació Bernat Metge, Col.lecció dels Clàssics Grecs i Llatins, Barcelona.
• Gaillard, J., Introducción a la literatura latina (desde los orígenes hasta Apuleyo), Madrid, Acento Editorial, 1996.
• Grimal, P., Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
• Grant M.-Hazel, J., Diccionari de Mitologia Clàssica, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
• Gudemann, A., Historia de la literatura latina, Barcelona, Labor, 1963.
• Herrero Llorente, V. J., La lengua latina en su aspecto prosódico, Madrid, Gredos, 1971.
• Herrero Llorente, V. J., Introducción al estudio de la Filología Latina, Madrid, Gredos, 1976, 2ª ed.
• Howatson, M. C., Diccionario abreviado de la Literatura clásica, Madrid, Alianza, 1999.
• Jenkyns, R. (ed.), El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona, Crítica, 1995.
• Kenney, E. J.-Clausen, W. v., Historia de la literatura clásica. II. Literatura latina, Madrid, Gredos, 1990.
• Kytzler, B., Breve diccionario de autores griegos y latinos, Madrid, Gredos, 1990.
• Lausberg, H., Manual de retórica literaria, Madrid, Gredos, 1966.
• Oriol Dauder, J. A.-Oriol i Giralt, J., Diccionari de figures retòriques, Barcelona, Llibres de l’Índex, 1995.
• Oxford Latin Dictionary, Oxford, Oxford University Press, 1968-1982.
• Paladini, V.-Castorina, E., Storia della letteratura latina, Bologna, Pàtron, 1985, 2 vols.
• Parramon, J., Ritmes clàssics, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.
• Quetglas, P., Elementos básicos de filología y lingüística latinas, Barcelona, Teide, 1985.
• Quicherat, L., Thesaurus poeticus linguae latinae, Hildesheim, Georg Holms, 1967.
• Seva, A., et al., Diccionari llatí català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 o Diccionari llatí català bàsic, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
• Valentí Fiol, E., Gramàtica llatina, Barcelona, Curial, 1995 o Gramática de la lengua latina, Barcelona, Bosch, 1976.
• Valentí Fiol, E., Sintaxi llatina, Barcelona, Curial, 1979 o Sintaxis latina, Barcelona, Bosch, 1975.
• Zenacker, H.- Fredouille, J. C., Littérature latine, Paris, PUF, 1993.


Recursos electrònics

• Aula de llatí: http://antalya.uab.es/pcano/aulatin/
• Studia humanitatis. Universitat de Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, secció Francesc Eiximenis: http://www.studiahumanitatis.net
• Roma virtual http://www.romereborn.virginia.edu/
• Roma virtual http://dlib.etc.ucla.edu/projects/Forum
• Diccionari topogràfic Roma antiga http://www.perseus.tufts.edu
• Societat Catalana d’Estudis Clàssics: http://www.iec.es/institucio/societats/SCEstudisClassics/inici.htm
• Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos: http://geocities.com/catalunyaseec
• Associacions d’estudis clàssics: http://www.estudiosclasicos.org/paginas.htm
• ARGOS. Limited Area Search of the Ancient and Medieval Internet: http://argos.evansville.edu/
• Yahoo! Classics: http://www.yahoo.com/Arts/Humanities/Classics/
• External Gateway to Humanities Resources (University of Cambridge): http://www.classics.cam.ac.uk/Faculty/links.html
• Rassegna degli strumenti informatici per lo studio dell’Antichità Classica: http://www.economia.unibo.it/dipartim/stoant/rassegna1/intro.html
• Guides to the Web (The Classics homepage of the Faculty of Litterae Humaniores at OxfordUniversity): http://units.ox.ca.uk/departments/classics/resources/web:guides.html
• Departament de Filologia Llatina Universitat de Barcelona. P. E. Barreda: http://www.ub.es/llati/petrus.htm

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.