1. Consolidació dels coneixements de morfologia llatina
1.1. Concepte de flexió: els casos
1.2. Morfologia nominal
1.3. Morfologia pronominal
1.4. Morfologia verbal
2. Sintaxi llatina descriptiva
2.1. Sintaxi nominal. Els casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu
2.2. Adjectius
2.3. Pronoms
2.4. Adverbis i preposicions
2.5. Sintaxi verbal: veu, temps, mode
2.6. Formes nominals: infinitiu, gerundi, participi, supí
2.7. Sintaxi de l’oració simple: transitivitat, activa, passiva
2.8. Coordinació: copulatives, disjuntives, adversatives
2.9. Subordinació
2.9.1. Substantives o completives: d’infinitiu; d’ut, ne, quominus, quin, quod; interrogatives indirectes
2.9.2. Adjectives o de relatiu
2.9.3. Adverbials o circumstancials: temporals, causals, comparatives, finals, consecutives, condicionals, concessives
2.10. Estil indirecte
3. Anàlisi derivativa
4. Fonaments de mètrica i estilística llatines
4.1. El fonament de la mètrica llatina
4.2. Les normes de la quantitat sil.làbica
4.3. L’hexàmetre dactílic i el dístic elegíac
4.4. Les figures d’estil
5. Literatura llatina
5.1. Concepte i límits. Etapes. Característiques principals.
5.2. Característiques generals de la poesia lírica. Temes. Metres. La poesia innovadora: els poetae noui i Catul. Poesia bucòlica: Virgili. Poesia elegíaca: Ovidi. Horaci.
Els mètodes docents seran els següents:
a) Activitats presencials:
- Sessions en les quals la professora exposarà els continguts bàsics de cada tema, lingüístic o literari, amb lectura i treball d’anàlisi morfològica, sintàctica, derivativa i traducció de textos de Suetoni i anàlisi mètrica i estilística, traducció i comentari filològic de textos de Catul, Virgili, Horaci i Ovidi.
- Sessions en les quals els alumnes posaran en pràctica els coneixements bàsics adquirits amb lectura i treball d’anàlisi morfològica, sintàctica, derivativa i traducció de textos de Suetoni i anàlisi mètrica i estilística, traducció i comentari filològic de textos de Catul, Virgili, Horaci i Ovidi, sota la supervisió, guiatge i correcció de la professora.
- Presentació i anàlisi de fragments que mostrin els coneixements bàsics adquirits en competència lingüística i literària.
b) Activitats no presencials:
- Recerca d’informació
- Preparació de sessions de treball i estudi
- Preparació, redacció i exposició del treball realitzat sobre els fragments de Suetoni i dels poetes llatins ja assenyalats
- Participació en sessions de tutoria i seguiment: atenció i assessorament per part de la professora, tant de tipus personalitzat, com en activitats individuals o en grup desenvolupades en el marc de les sessions de treball, segons el calendari que la professora facilitarà als estudiants durant els primers dies de classe.
Els textos que s'utilitzaran durant el curs seran els següents:
1er. Semestre. Prosa: s’utilitzarà com a material de treball el mètode de P. Ll. Cano-J. Carbonell-B. Matas, Introducció a l’estudi de la llengua llatina. Mòdul 1, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999, que conté una selecció de fragments de la biografia de Juli Cèsar que va escriure Suetoni i exercicis de comprensió, de morfologia, de semàntica, de sintaxi i de lèxic, adequats per a la consecució dels objectius de l’assignatura.
2on. Semestre. Poesia: s’utilitzarà com a material de treball un dossier, preparat per la professora, que conté una antologia de les obres dels principals autors de la lírica llatina. Caldrà fer-ne lectura, comentari morfosintàctic, mètric (hexàmetre i dístic elegíac), estilístic i traducció.
Bibliografia
• Aghion, I.-Barbillon, C.-Lissarrague, F., Héroes y dioses de la Antigüedad, Madrid, Alianza, 1997.
• Alvar, A., Obras de referencia sobre el mundo clásico, a Tempus 1 (1992), 5-67.
• Alvar, A. (ed.), Poesía de amor en Roma, Madrid, Akal, 1993.
• Anglada, M. A., Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Barcelona, Empúries, 1997.
• Bayet, J., Literatura latina, Barcelona, Ariel, 1970.
• Biblioteca Clásica Gredos.
• Bickel, E., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1982.
• Bieler, L., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975.
• Bodelón, S., Historia de la lengua latina, Oviedo, Universidad de Oviedo, 1993.
• Buchner, K., Historia de la literatura latina, Barcelona, Labor, 1968.
• Cano P. Ll.-Carbonell, J.-Matas, B., Introducció a l’estudi de la llengua llatina. Mòdul 1, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999,
• Codoñer, C. (ed.), Historia de la literatura latina, Madrid, Cátedra, 1997.
• Collection Guillaume Budé, Société d’Éditions “Les Belles Lettres”.
• Crusius, F., Iniciación en la métrica latina, Barcelona, Bosch, 1973.
• Escolà, J. M., Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques, Barcelona, Edicions 62, 1997.
• Fuhrmann, M. (ed.), Literatura romana, Madrid, Gredos, 1985.
• Fundació Bernat Metge, Col.lecció dels Clàssics Grecs i Llatins, Barcelona.
• Gaillard, J., Introducción a la literatura latina (desde los orígenes hasta Apuleyo), Madrid, Acento Editorial, 1996.
• Grimal, P., Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
• Grant M.-Hazel, J., Diccionari de Mitologia Clàssica, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
• Gudemann, A., Historia de la literatura latina, Barcelona, Labor, 1963.
• Herrero Llorente, V. J., La lengua latina en su aspecto prosódico, Madrid, Gredos, 1971.
• Herrero Llorente, V. J., Introducción al estudio de la Filología Latina, Madrid, Gredos, 1976, 2ª ed.
• Howatson, M. C., Diccionario abreviado de la Literatura clásica, Madrid, Alianza, 1999.
• Jenkyns, R. (ed.), El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona, Crítica, 1995.
• Kenney, E. J.-Clausen, W. v., Historia de la literatura clásica. II. Literatura latina, Madrid, Gredos, 1990.
• Kytzler, B., Breve diccionario de autores griegos y latinos, Madrid, Gredos, 1990.
• Lausberg, H., Manual de retórica literaria, Madrid, Gredos, 1966.
• Oriol Dauder, J. A.-Oriol i Giralt, J., Diccionari de figures retòriques, Barcelona, Llibres de l’Índex, 1995.
• Oxford Latin Dictionary, Oxford, Oxford University Press, 1968-1982.
• Paladini, V.-Castorina, E., Storia della letteratura latina, Bologna, Pàtron, 1985, 2 vols.
• Parramon, J., Ritmes clàssics, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.
• Quetglas, P., Elementos básicos de filología y lingüística latinas, Barcelona, Teide, 1985.
• Quicherat, L., Thesaurus poeticus linguae latinae, Hildesheim, Georg Holms, 1967.
• Seva, A., et al., Diccionari llatí català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 o Diccionari llatí català bàsic, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
• Valentí Fiol, E., Gramàtica llatina, Barcelona, Curial, 1995 o Gramática de la lengua latina, Barcelona, Bosch, 1976.
• Valentí Fiol, E., Sintaxi llatina, Barcelona, Curial, 1979 o Sintaxis latina, Barcelona, Bosch, 1975.
• Zenacker, H.- Fredouille, J. C., Littérature latine, Paris, PUF, 1993.
Recursos electrònics
• Aula de llatí: http://antalya.uab.es/pcano/aulatin/
• Studia humanitatis. Universitat de Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, secció Francesc Eiximenis: http://www.studiahumanitatis.net
• Roma virtual http://www.romereborn.virginia.edu/
• Roma virtual http://dlib.etc.ucla.edu/projects/Forum
• Diccionari topogràfic Roma antiga http://www.perseus.tufts.edu
• Societat Catalana d’Estudis Clàssics: http://www.iec.es/institucio/societats/SCEstudisClassics/inici.htm
• Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos: http://geocities.com/catalunyaseec
• Associacions d’estudis clàssics: http://www.estudiosclasicos.org/paginas.htm
• ARGOS. Limited Area Search of the Ancient and Medieval Internet: http://argos.evansville.edu/
• Yahoo! Classics: http://www.yahoo.com/Arts/Humanities/Classics/
• External Gateway to Humanities Resources (University of Cambridge): http://www.classics.cam.ac.uk/Faculty/links.html
• Rassegna degli strumenti informatici per lo studio dell’Antichità Classica: http://www.economia.unibo.it/dipartim/stoant/rassegna1/intro.html
• Guides to the Web (The Classics homepage of the Faculty of Litterae Humaniores at OxfordUniversity): http://units.ox.ca.uk/departments/classics/resources/web:guides.html
• Departament de Filologia Llatina Universitat de Barcelona. P. E. Barreda: http://www.ub.es/llati/petrus.htm