1. Lingua italiana
1.1. Il sistema grafico-fonologico dell’italiano. Suoni e rappresentazione grafica in chiave contrastiva.
1.2. Accento. Apocope. Elisione. Divisione in sillabe.
1.3. L'articolo. Forme e funzioni. Principali differenze d'uso.
1.4. Il nome: genere e numero. Forme piú comuni di diminutivo. Valore stilistico.
1.5. L’aggettivo qualificativo: genere e numero. Accordo con il sostantivo.
1.6. Gli aggettivi determinativi (possessivi, dimostrativi, numerali, indefiniti).
1.7. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi semplici (presente, futuro I, imperfetto) e composti (passato prossimo, futuro II, trapassato prossimo). Forme regolari e irregolari piú frequenti.
1.8. I verbi ausiliari e i verbi modali. Funzione e tempi piú comuni.
1.9. I verbi riflessivi. La forma impersonale.
1.10. Il modo condizionale (semplice e composto).
1.11. I pronomi: personali (soggetto e complemento); possessivi, dimostrativi, indefiniti.
1.12. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni semplici (a, da, di, in, su) e articolate.
1.13. Le congiunzioni e gli avverbi (I).
1.14. Lessico di base (I).
1.15. Cenni generali sulla situazione linguistica italiana.
2. Letteratura italiana
2.1. Per un profilo storico essenziale
2.1.1. L’età del decadentismo (Gabriele D’Annunzio, Giovanni Pascoli).
2.1.2. L’età giolittiana (Italo Svevo, Luigi Pirandello; futuristi e crepuscolari).
2.1.3. Tra le due guerre e oltre: l’età del fascismo e il secondo dopoguerra (la lirica: Giuseppe Ungaretti, Eugenio Montale, Umberto Saba, Salvatore Quasimodo; la prosa: Federico Tozzi, Dino Buzzati, Alberto Moravia, Elio Vittorini, Cesare Pavese).
2.1.4. L’Italia repubblicana: gli anni Quaranta-Novanta. Tra neorealismo e nuove tendenze (Carlo Emilio Gadda, Italo Calvino, Primo Levi, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Leonardo Sciascia, Vincenzo Consolo, Antonio Tabucchi). Alcune voci poetiche (Mario Luzi, Vittorio Sereni, Franco Fortini, Pier Paolo Pasolini, Andrea Zanzotto, Bartolo Cattafi, Alda Merini).
2.2. Lettura e commento di testi in versione originale
2.2.1. Antologia di poeti del Novecento (dossier)
2.2.2. Vent'anni senza Sciascia. L'ultimo "giallo" atipico. 'Una storia semplice' (1989).
1.- Breu descripció i advertències prèvies
El curs és anual, però s’articula en dos mòduls semestrals interdependents : A) Llengua (i cultura) italiana (1r semestre); B) Literatura italiana (2n semestre).
La primera part del programa (Llengua i cultura) és adreçada a l’adquisició d’un coneixement elemental (nivell llindar) de l’italià com a llengua estrangera i d’informacions essencials sobre la Itàlia d’avui.
Aquesta part és també propedèutica a la segona (Literatura) que preveu:
1) Lectura i comentari, a classe, d’una antologia de textos significatius del segle XX italià (dossier).
2) Arran de l’aproximació directa als textos, definició de quadres de conjunt del període històric-literari estudiat.
3) Lectura i comentari, a classe, de la següent obra en prosa: Leonardo Sciascia, Una storia semplice, Milano: Adelphi, 1989, o bé de textos narratius breus escollits.
4) Lectura individual de dues altres obres en prosa que cal triar entre les aconsellades: la primera entre "Il fu Mattia Pascal" de L. Pirandello o "La coscienza di Zeno" de I. Svevo; la segona, de lliure elecció. Els títols s’han de comunicar al professor, per correu electrònic, abans d’acabar les classes del primer semestre (15 de desembre).
5) Estudi individual del dossier de suport bibliogràfic a les lectures antològiques, amb un esbós d’història literària italiana (manual traduït al castellà).
2.- Classes pràctiques
El curs preveu un calendari de pràctiques fixat a l’inici de cada semestre.
Les pràctiques d’ambdós semestres es dedicaran exclusivament a la llengua i, com part integrant que són del curs anual, el percentatge d’assistències constitueix un dels elements de l’avaluació final.
Les pràctiques són fonamentals, perquè s’hi explicaran els temes de la prova oral prevista per a les dues convocatòries de juny - juliol.
D’altra banda, cal assistir a un mínim de 75% de les classes impartides, per tal d’optar al 10% de la nota final (cfr. paràgraf Exàmens). L'assistència es comprovarà.
3.- Assistència i participació
Els que tinguin problemes d’assistir a les classes, tan teòriques com pràctiques, han d’acordar amb els professors de l’assignatura, a l’inici dels dos semestres (abans del 28 de setembre i 29 de febrer, respectivament): 1) les modalitats de seguiment del curs; 2) les eventuals formes substitutives de participació (tutories periòdiques).
4.- Prova parcial i Exàmens
Es preveu – pel febrer - una prova escrita parcial sobre temes de la Part A del programa (llengua), a la qual es dedica precisament tot el 1r semestre. Es tracta d’una prova gramatical i de comprensió oral i escrita.
S’aconsella vivament que els estudiants matriculats hi participin, perquè el parcial de mig curs ofereix una ulterior oportunitat d’aprovar aquesta part del programa, a més de les dues convocatòries reglamentàries.
Qui aprovi el parcial de febrer (amb un clar 5,0 en gramàtica), en les convocatòries esmentades només haurà de fer la prova escrita de la Part B (literatura) i, si l’aprova, finalment l’examen oral. Qui el suspengui, sempre disposarà de les dues convocatòries previstes.
A qui hagi suspès el parcial de febrer o no hi hagi participat, s’aconsella que es presenti a la primera convocatòria per tal de tenir dues oportunitats d’aprovar la part de llengua, que suposa el 40% de la nota final i és eliminatòria amb vistes a la resta de proves (literatura i oral).
La prova oral es farà a final del segon semestre, a l’acabar el curs. Hi seran admesos tan sols els estudiants que tinguin aprovades les proves escrites tan de la Part A (llengua) com de la Part B (literatura).
La prova consisteix en un diàleg sobre la base de: a) una sèrie d'arguments acordada prèviament; b) els materials continguts en el dossier de les classes pràctiques; c) l’eventual revisió de les proves escrites.
Fórmula per a calcular la nota final:
90% Proves [escrites (50% Llengua + 40% Literatura) + Oral 10%] +
10% Assistència/Participació (= Assistència proporcional a les Pràctiques).
5.- Tutories i atenció
Les hores previstes d’atenció i tutoria serviran per a donar aclariments i resoldre problemes i dubtes sorgits durant les classes, en el procés d’aprenentatge de la llengua i en la lectura i comprensió dels textos literaris.
6.- Llengua del curs
Les classes s’impartiran en italià per opció metodològica i motivacions didàctiques.
7.- Informacions i suggeriments
A més d'aquesta assignatura, l'Àrea de Filologia italiana n'ofereix d'altres relacionades. S’aconsella aprofundir l’estudi de la llengua i la literatura italianes matriculant-s'hi. Entre les previstes pels actuals plans d’estudis considereu almenys: Llengua italiana 2, Llengua italiana 3, Literatura italiana 2, Literatura italiana 3.
Els darrers tres anys acadèmics l'Àrea de Filologia italiana va organitzar uns cursos d'estiu d'italià a Sicília (dues setmanes). Aquest any 2009-2010 n'està prevista la quarta edició per al mes de juliol (19-30).