Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Formació bàsica en la descripció i evolució d’una llengua estrangera escollida per l’alumne entre les establertes per la Universitat en el pla d’estudis. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la seva literatura. Segles XX-XXI.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Italià
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en l'expressió oral i escrita en una llengua estrangera
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques

Altres Competències

  • Habilitat en l’ús de la terminologia de la disciplina
  • Habilitat en l’ús dels recursos i instruments bàsics de la disciplina
  • Capacitat d’anàlisi lingüística
  • Capacitat d’anàlisi de textos
  • Coneixement dels principals corrents, autors i obres
  • Consolidació de la pràctica de la lectura i de l’escriptura
  • Adquisició de les principals estructures de l’italià. S’aconsella aprofundir-ne la competència almenys amb les següents assignatures previstes pels actuals plans d’estudis: Llengua italiana 2 i Llengua italiana 3.
  • Adquisició d’un nivell elemental de competència activa i passiva de l’italià tant escrit com parlat, de manera que es puguin entendre i produir missatges senzills en situacions pràctiques de comunicació més o menys relacionables amb eventuals estades d’estudi o treball a Itàlia (projectes Socrates i/o d’altres).
  • Adquisició d’informacions bàsiques sobre la Itàlia actual (trets naturals distintius, moments històrics claus entre els segles XIX i XXI, organització territorial, poders i institucions centrals i descentralitzades de l’Estat, mercat del treball, mitjans de comunicació de massa, formació universitària i centres de recerca superior).
  • Adquisició de fonaments generals d’història de la literatura italiana dels segles XX-XXI: principals moviments i aproximació directa a alguns autors. S’aconsella aprofundir el coneixement de l'historia de la literatura almenys amb les següents assignatures previstes pels actuals plans d’estudis: Literatura italiana 2 i Literatura italiana 3.

Continguts

1. Lingua italiana

          1.1. Il sistema grafico-fonologico dell’italiano. Suoni e rappresentazione grafica in chiave contrastiva.

          1.2. Accento. Apocope. Elisione. Divisione in sillabe.

          1.3. L'articolo. Forme e funzioni. Principali differenze d'uso.

          1.4. Il nome: genere e numero. Forme piú comuni di diminutivo. Valore stilistico.

          1.5. L’aggettivo qualificativo: genere e numero. Accordo con il sostantivo.

          1.6. Gli aggettivi determinativi (possessivi, dimostrativi, numerali, indefiniti).

          1.7. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi semplici (presente, futuro I, imperfetto) e composti (passato prossimo, futuro II, trapassato prossimo). Forme regolari e irregolari piú frequenti.

          1.8. I verbi ausiliari e i verbi modali. Funzione e tempi piú comuni.

          1.9. I verbi riflessivi. La forma impersonale.

          1.10. Il modo condizionale (semplice e composto).

          1.11. I pronomi: personali (soggetto e complemento); possessivi, dimostrativi, indefiniti.

          1.12. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni semplici (a, da, di, in, su) e articolate.

          1.13. Le congiunzioni e gli avverbi (I).

          1.14. Lessico di base (I).

          1.15. Cenni generali sulla situazione linguistica italiana.

2. Letteratura italiana

          2.1. Per un profilo storico essenziale

                    2.1.1. L’età del decadentismo (Gabriele D’Annunzio, Giovanni Pascoli).

                    2.1.2. L’età giolittiana (Italo Svevo, Luigi Pirandello; futuristi e crepuscolari).

                    2.1.3. Tra le due guerre e oltre: l’età del fascismo e il secondo dopoguerra (la lirica: Giuseppe Ungaretti, Eugenio Montale, Umberto Saba, Salvatore Quasimodo; la prosa: Federico Tozzi, Dino Buzzati, Alberto Moravia, Elio Vittorini, Cesare Pavese).

                    2.1.4. L’Italia repubblicana: gli anni Quaranta-Novanta. Tra neorealismo e nuove tendenze (Carlo Emilio Gadda, Italo Calvino, Primo Levi, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Leonardo Sciascia, Vincenzo Consolo, Antonio Tabucchi). Alcune voci poetiche (Mario Luzi, Vittorio Sereni, Franco Fortini, Pier Paolo Pasolini, Andrea Zanzotto, Bartolo Cattafi, Alda Merini).

          2.2. Lettura e commento di testi in versione originale

                    2.2.1. Antologia di poeti del Novecento (dossier)

                    2.2.2. Vent'anni senza Sciascia. L'ultimo "giallo" atipico. 'Una storia semplice' (1989).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 5,00 15,00 20,00
Anàlisi / estudi de casos 5,00 25,00 30,00
Lectura / comentari de textos 5,00 25,00 30,00
Prova d'avaluació 11,00 60,00 71,00
Sessió participativa 145,00 55,00 200,00
Tutories de grup 9,00 0 9,00
Total 180,00 180,00 360

Bibliografia

  • Katerinov, Katerin, Boriosi Katerinov, Maria Clotilde (1985). La Lingua italiana per stranieri, : con le 3000 parole più usate nell'italiano d'oggi: regole essenziali, esercizi ed esempi d'autore (4ª ed). Perugia: Guerra.
  • Maffei, Sabrina (1996). Ascoltami. Roma: Bonacci.
  • Carrera Díaz, Manuel (2001). Manual de gramática italiana (1a ed., 7a reimpr). Barcelona: Ariel.
  • Dardano, Maurizio, Trifone, Pietro (cop. 1995). Grammatica italiana con nozioni linguistica (3a ed). Milano: Zanichelli.
  • Lepschy, Laura, Lepschy, Giulio C (1994). La Lingua italiana, : storia, varietà dell'uso, grammatica. [Milano]: Bompiani.
  • Patota Giuseppe (2006). Grammatica di riferimento dell'italiano contemporaneo. Bologna: Il Mulino. Catàleg
  • Serianni, Luca, Castelvecchi, Alberto (cop. 2000). Italiano, : grammatica: sintassi: dubbi. Milano: Garzanti.
  • Sciascia, Leonardo (1989). Una storia semplice. Milano: Adelphi. Catàleg
  • Zingarelli, Nicola (2000). Lo Zingarelli 2001, : vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli.
  • Zingarelli, Nicola, Marello, Carla, Raparo, Adriano (cop. 2001). Lo Zingarelli 2002, : in CD-ROM: vocabulario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli.
  • Arqués i Corominas, Rossend (1992). Diccionari català-italià. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Calvo Rigual, Cesáreo, Giordano, Anna (2001). Diccionario italiano, : [italiano-español, español-italiano] (5a ed). Barcelona: Herder.
  • Tam, Laura (2000). Dizionario spagnolo-italiano, : spagnolo-italiano/italiano-spagnolo (Ed. minore). Milano: Hoepli.
  • Tam, Laura (cop. 2004). Grande dizionario di spagnolo, : spagnolo-italiano, italiano-spagnolo: español-italiano, italiano-español (Nuova edizione: rivista e aggiornata). Milano: Hoepli.
  • Guida al novecento, : profilo letterario e antologia (1986) (4a ed., riveduta e ampliata). Milano: Principato.
  • Petronio, Giuseppe (1990). Historia de la literatura italiana. Madrid: Cátedra.
  • Pirandello, Luigi (1995). Il Fu Mattia Pascal. Milano: Mursia.
  • Pirandello, Luigi (1986). El Difunt Mattia Pascal. Barcelona: Proa.
  • Pirandello, Luigi (1998). El Difunto Matías Pascal. Madrid: Cátedra.
  • Svevo, Italo (cop. 1996). La Coscienza di Zeno. Perugia: Guerra.
  • Svevo, Italo (1999). La Consciència de Zeno. Barcelona: La Magrana.
  • Svevo, Italo (1985). La Conciencia de Zeno. Madrid: Cátedra.
  • Buzzati, Dino (1989). Il Deserto dei Tartari. Milano: Arnoldo Mondadori.
  • Buzzati, Dino (1985). El Desert dels Tàrtars. Barcelona: Empuries.
  • Buzzati, Dino (1999). El Desierto de los Tártaros. Madrid: Alianza Editorial.
  • Vittorini, Elio. Conversazione in Sicilia. .
  • Vittorini, Elio (1966). Conversa a Sicília. Barcelona: Edicions 62.
  • Vittorini, Elio (1989). Conversación en Sicilia. Madrid: Alianza.
  • Pavese, Cesare (2000). La Luna e il falò. Torino: Einaudi.
  • Pavese, Cesare (1978). La Lluna i les fogueres (2a ed). Barcelona: Edicions 62.
  • Gadda, Carlo Emilio (2000). Quer pasticciaccio brutto de via Merulana (14th ed). Milano: Garzanti.
  • Gadda, Carlo Emilio (1995). Quell merdé hurrible de via Merulana. Barcelona: Proa.
  • Gadda, Carlo Emilio (1990). El Zafarrancho aquel de vía Merulana (2ª ed). Barcelona: Seix Barral.
  • Calvino, Italo (1994). Se una notte d'inverno un viaggiatore. Milano: Mondadori.
  • Calvino, Italo (1987). Si una nit d'hivern un viatger. Barcelona: Ed. 62 [etc.].
  • Calvino, Italo (2002). Si una noche de invierno un viajero (5a ed). Madrid: Siruela.
  • Levi, Primo, Levi, Primo Tregua (1989). Se questo è un uomo (19. ed). Torino: Einaudi.
  • Levi, Primo (2002). Si això és un home (2a ed). Barcelona: Edicions 62.
  • Levi, Primo (1995). Si esto es un hombre (3ª ed). Barcelona: Muchnik.
  • Levi, Primo (2005). Il sistema periodico (1ª ed. 1975). Torino: Einaudi.
  • Levi, Primo (1998). El sistema periòdic. Barcelona: Edicions 62.
  • Levi, Primo (1988). El Sistema periódico. Madrid: Alianza.
  • Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1997). Il Gattopardo (11a ed). Milano: Feltrinelli.
  • Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1962). El Guepard, : novel la. Barcelona: Club.
  • Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1999). El Gatopardo (6a ed). Barcelona: Catedra.
  • Sciascia, Leonardo (2000). Il Giorno della civetta (11a ed). Milano: Adelphi.
  • Sciascia, Leonardo (1989). El Dia de l'òliba. Barcelona: Empúries.
  • Sciascia, Leonardo (1990). El Día de la lechuza. Madrid: Alianza.
  • Morante, Elsa (1995). La Storia, : romanzo. Torino: Einaudi.
  • Morante, Elsa (DL1991). La Historia. Madrid: Alianza.
  • Consolo, Vincenzo (2004). Il sorriso dell'ignoto marinaio (1ª ed. 1976). Milano: Mondadori.
  • Consolo, Vincenzo (2006). El somrís del mariner inconegut. Barcelona: Proa.
  • Consolo, Vincenzo (1979). La sonrisa del ignoto marinero. Madrid: Alfaguara.
  • Tabucchi, Antonio (1994). Sostiene Pereira, : una testimonianza (24ª ed). Milano: Feltrinelli.
  • Tabucchi, Antonio (1995). Afirma Pereira, : un testimoni. Barcelona: Edicions 62.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Unitats didàctiques partint de situacions "reals" (manual, dossier i d'altres materials ad hoc). Assistència. Participació activa de l'estudiant a classe. S'avaluarà conjuntament amb l'assistència a les pràctiques. 10
Examen escrit de llengua. La prova consistirà en un dictat i diversos tests: a) gramaticals; b) de comprensió oral, i c) de comprensió i anàlisi d'un text. Assimilació dels continguts gramaticals i demostració de les capacitats de comprensió oral i escrita. Suposa el 50% de la nota corresponent al conjunt de proves escrites i oral. El restant 50% s'assoleix mitjançant la prova escrita de literatura (40%) i l'oral (10%). 50
Lectura i comentari (a classe) de l'antologia de textos (dossier) i de l'obra narrativa proposada (lectura obligatòria) Assistència. Participació activa de l'estudiant a classe. S'avaluarà conjuntament amb l'assistència a les pràctiques. 10
Lectura individual (obligatòria) d'una primera obra narrativa escollida entre les proposades (Pirandello o Svevo) Participació activa de l'estudiant a les tutories i realització de l'examen corresponent (veg. Examen oral global). Serà un dels temes de la prova escrita de literatura conjuntament amb la segona obra triada i l'antologia de textos (dossier) i el llibre explicats a classe. 40
Lectura individual (obligatòria) d'una segona obra narrativa escollida entre les proposades Participació activa de l'estudiant a les tutories i realització de l'examen corresponent (veg. Examen oral global). Serà un dels temes de la prova escrita de literatura conjuntament amb la primera obra triada i l'antologia de textos (dossier) i el llibre explicats a classe. 40
Examen escrit de literatura. La prova consistirà en l'anàlisi d'alguns dels textos llegits i comentats a classe (antologia i obra narrativa escollida) i d'aquelles obres narratives objecte de lectura individual. Assimilació dels continguts i demostració de la capacitat d'interrelacionar-los. Suposa el 40% de la nota corresponent al conjunt de proves escrites i oral. El restant 60% s'assoleix mitjançant la prova escrita de llengua (50%) i l'oral (10%). 40
Classes pràctiques de llengua (1er i 2on semestre). Mitjançant un dossier i d'altres materials ad hoc: repàs gramatical, resolució d'exercicis gramaticals, exercicis de comprensió oral i escrita, elements de conversació (estructures bàsiques, lèxic quotidià), exercicis de redacció. Assistència comprovada. Participació activa de l'estudiant a classe. Suposa el 10% de la nota final avaluable conjuntament a l'assistència a les classes teòriques. El restant 90% s'assoleix mitjançant les proves (escrites i oral) amb els seus percentatges relatius. 10
Examen oral. La prova oral consistirà en un diàleg sobre la base de: a) una sèrie d'arguments acordada prèviament; b) els materials continguts en el dossier de les classes pràctiques; c) l'eventual revisió de les proves escrites. Demostració de les competències activa i passiva de la llengua i de l'assimilació dels temes estudiats. Suposa el 10% de la nota corresponent al conjunt de les proves. El restant 90% s'assoleix mitjançant les proves escrites de llengua (50%) i literatura (40%). 10

Qualificació

La nota final es basarà en l'assistència i participació a les classes, en les dues proves escrites (llengua i literatura) i en la prova oral.

Fórmula per a calcular la nota final:
90% (Proves) + 10% (Assistència i participació).

Percentatges relatius de les proves: 50% (Examen escrit de llengua) + 40% (Examen escrit de literatura) + 10% (Examen oral).

Nota tocant a l’assistència i participació: és la resultant del 10% de la nota proporcional corresponent al nombre d’assistències comprovades a les classes pràctiques i teòriques.

Observacions

1.- Breu descripció i advertències prèvies
El curs és anual, però s’articula en dos mòduls semestrals interdependents : A) Llengua (i cultura) italiana (1r semestre); B) Literatura italiana (2n semestre).
La primera part del programa (Llengua i cultura) és adreçada a l’adquisició d’un coneixement elemental (nivell llindar) de l’italià com a llengua estrangera i d’informacions essencials sobre la Itàlia d’avui.
Aquesta part és també propedèutica a la segona (Literatura) que preveu:
1) Lectura i comentari, a classe, d’una antologia de textos significatius del segle XX italià (dossier).
2) Arran de l’aproximació directa als textos, definició de quadres de conjunt del període històric-literari estudiat.
3) Lectura i comentari, a classe, de la següent obra en prosa: Leonardo Sciascia, Una storia semplice, Milano: Adelphi, 1989, o bé de textos narratius breus escollits.
4) Lectura individual de dues altres obres en prosa que cal triar entre les aconsellades: la primera entre "Il fu Mattia Pascal" de L. Pirandello o "La coscienza di Zeno" de I. Svevo; la segona, de lliure elecció. Els títols s’han de comunicar al professor, per correu electrònic, abans d’acabar les classes del primer semestre (15 de desembre).
5) Estudi individual del dossier de suport bibliogràfic a les lectures antològiques, amb un esbós d’història literària italiana (manual traduït al castellà).

2.- Classes pràctiques
El curs preveu un calendari de pràctiques fixat a l’inici de cada semestre.
Les pràctiques d’ambdós semestres es dedicaran exclusivament a la llengua i, com part integrant que són del curs anual, el percentatge d’assistències constitueix un dels elements de l’avaluació final.
Les pràctiques són fonamentals, perquè s’hi explicaran els temes de la prova oral prevista per a les dues convocatòries de juny - juliol.
D’altra banda, cal assistir a un mínim de 75% de les classes impartides, per tal d’optar al 10% de la nota final (cfr. paràgraf Exàmens). L'assistència es comprovarà.

3.- Assistència i participació
Els que tinguin problemes d’assistir a les classes, tan teòriques com pràctiques, han d’acordar amb els professors de l’assignatura, a l’inici dels dos semestres (abans del 28 de setembre i 29 de febrer, respectivament): 1) les modalitats de seguiment del curs; 2) les eventuals formes substitutives de participació (tutories periòdiques).

4.- Prova parcial i Exàmens
Es preveu – pel febrer - una prova escrita parcial sobre temes de la Part A del programa (llengua), a la qual es dedica precisament tot el 1r semestre. Es tracta d’una prova gramatical i de comprensió oral i escrita.
S’aconsella vivament que els estudiants matriculats hi participin, perquè el parcial de mig curs ofereix una ulterior oportunitat d’aprovar aquesta part del programa, a més de les dues convocatòries reglamentàries.
Qui aprovi el parcial de febrer (amb un clar 5,0 en gramàtica), en les convocatòries esmentades només haurà de fer la prova escrita de la Part B (literatura) i, si l’aprova, finalment l’examen oral. Qui el suspengui, sempre disposarà de les dues convocatòries previstes.
A qui hagi suspès el parcial de febrer o no hi hagi participat, s’aconsella que es presenti a la primera convocatòria per tal de tenir dues oportunitats d’aprovar la part de llengua, que suposa el 40% de la nota final i és eliminatòria amb vistes a la resta de proves (literatura i oral).
La prova oral es farà a final del segon semestre, a l’acabar el curs. Hi seran admesos tan sols els estudiants que tinguin aprovades les proves escrites tan de la Part A (llengua) com de la Part B (literatura).
La prova consisteix en un diàleg sobre la base de: a) una sèrie d'arguments acordada prèviament; b) els materials continguts en el dossier de les classes pràctiques; c) l’eventual revisió de les proves escrites.
Fórmula per a calcular la nota final:
90% Proves [escrites (50% Llengua + 40% Literatura) + Oral 10%] +
10% Assistència/Participació (= Assistència proporcional a les Pràctiques).


5.- Tutories i atenció
Les hores previstes d’atenció i tutoria serviran per a donar aclariments i resoldre problemes i dubtes sorgits durant les classes, en el procés d’aprenentatge de la llengua i en la lectura i comprensió dels textos literaris.

6.- Llengua del curs
Les classes s’impartiran en italià per opció metodològica i motivacions didàctiques.

7.- Informacions i suggeriments
A més d'aquesta assignatura, l'Àrea de Filologia italiana n'ofereix d'altres relacionades. S’aconsella aprofundir l’estudi de la llengua i la literatura italianes matriculant-s'hi. Entre les previstes pels actuals plans d’estudis considereu almenys: Llengua italiana 2, Llengua italiana 3, Literatura italiana 2, Literatura italiana 3.
Els darrers tres anys acadèmics l'Àrea de Filologia italiana va organitzar uns cursos d'estiu d'italià a Sicília (dues setmanes). Aquest any 2009-2010 n'està prevista la quarta edició per al mes de juliol (19-30).

Assignatures recomanades

  • Art i cinema
  • Art i cultura a l' Europa moderna
  • Cinema i literatura
  • Cultura i societat a l'època contemporània
  • Edició de textos
  • Edició de textos i crítica textual
  • Edició de textos: noves tecnologies aplicades a la filologia
  • El pensament contemporani
  • Els clàssics en la cultura contemporània
  • Geografia regional I: la Mediterrània
  • Geografia regional I: països mediterranis
  • Història contemporània
  • Història de la filosofia I
  • Història de la filosofia II
  • Història de la literatura italiana: autors
  • Història de la literatura italiana: textos
  • Història de la literatura italiana: textos (la llengua literària contemporània)
  • Història de la llengua italiana
  • Història moderna
  • Les llengües del món i el món de les llengües
  • Lingüística romànica I
  • Lingüística romànica II
  • Literatura catalana del segle XX
  • Literatura catalana I (contemporània)
  • Literatura espanyola contemporània
  • Literatura espanyola I (contemporània)
  • Literatura francesa contemporània
  • Literatura italiana contemporània
  • Literatura italiana contemporània: la llengua actual mitjançant els textos
  • Literatura italiana II
  • Literatura italiana III
  • Llatí
  • Llatí medieval i humanístic
  • LLATÍ VULGAR
  • Llengua italiana II
  • Llengua italiana III
  • Música i teatre: música i teatre al segle XX
  • Poesia catalana del segle XX
  • Poesia moderna i contemporània
  • Teoria de la literatura
  • Teoria de la narració
  • Teoria literària contemporània

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.