Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments autors i obres de la literatura catalana medieval
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Sadurní Martí Castellà  / Jaume Torró Torrent  / MARIONA VIÑOLAS SOLES

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 10:00-11:30, dc 10:00-11:30
Pràctiques d'aula1 dl 10:00-11:30, dc 10:00-11:30

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques

Altres Competències

  • Famliarització amb la llengua literària de l'Edat mitjana
  • Capacitat d'anàlisi i interpretació de textos antics
  • Adquisició de coneixements sobre història i cultura de l'Edat Mitjana

Continguts

1. Bernat Metge i la difusió del saber entre els laics

          1.1. La cort papal d’Avinyó com a focus difusor d’una nova cultura lligada als professionals de la ploma i de la paraula. Fra Antoni Canals.

          1.2. Bernat Metge i Lo somni

2. La poesia en els regnats de Joan I (1387-96), Martí I (1396-1410), Ferran I d’Antequera (1412-16) i els primers temps d’Alfons IV el Magnànim (1412-25)

          2.1. La tradició catalano - provençal. Els Consistori de la Gaia Sciència o del Gai Saber (Tolosa, 1323) i les Leys d’amors (1328-37). Els Consistori de Barcelona (1393). Tractats poètics i tractadistes (Joan de Castellnou; Jaume March, Lluís d’Averçó)

          2.2. El regnat de Joan I i Martí I. El retorn als grans trobadors i la poesia francesa (Guillaume de Machaut, Oton de Granson). Regnats de Joan I (1387-96) i Martí I (1396-1410): Gilabert de Próixida, Andreu Febrer.

          2.3. La cort ducal de Gandia, Alfons el Vell (ca. 1332-1412): Pere March.

          2.4. Regnats Ferran I (1412-16) i el jove rei Alfons (1416-1425): Jordi de Sant Jordi, Lluís Icart, Arnau March, fra Joan Basset.

3. Curial e Güelfa.

          3.1. La cavalleria.

          3.2. Autor i gènere.

          3.3. Rerafons cultural i teoria literària. L’humanisme cavalleresc.

4. Ausiàs March.

          4.1. Autor i obra. La transmissió dels seus poemes i la constitució d’un cançoner. Diverses teories.

          4.2. Cicles poètics.

          4.3. La reformulació de la tradició trobadoresca.

          4.4. Ausiàs March es converteix en el major poeta. Les corts dels Trastàmara (Alfons IV el Magnànim, Joan de Navarra i Carles de Viana).

5. Joan Roís de Corella.

          5.1. L’elaboració d’una prosa d’art. La cort del príncep de Viana.

          5.2. Obra profana: poesia i proses mitològiques. La Tragèdia de Caldesa.

          5.3. Obra religiosa: poesia, traduccions, vides de sants. La impremta: Vita Christi de Ludolf de Saxònia, dit el Cartoixà (València, 1495-1500), Psalteri (1490).

6. Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.

          6.1. Vida i personalitat de Joanot Martorell.

          6.2. L’autoria. El paper de Martí Joan de Gualba.

          6.3. Construcció de la novel·la, models d’escriptura i registres d’estil.

7. Jaume Roig.

          7.1. Vida i obra.

          7.2. Els gèneres del Spill. La comèdia, la sàtira i el sermó.

          7.3. La ficció autobiogràfica, la crítica social i la follia d’amor.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 32,00 6,00 38,00
Aprenentatge basat en problemes (PBL) 6,00 6,00 12,00
Elaboració individual de treballs 0 25,00 25,00
Lectura / comentari de textos 0 40,00 40,00
Sessió expositiva 40,00 40,00 80,00
Sessió participativa 10,00 10,00 20,00
Sessió pràctica 10,00 10,00 20,00
Tutories de grup 35,00 0 35,00
Total 133,00 137,00 270

Bibliografia

  • Badia, Lola (1988). De Bernat Metge a Joan Roís de Corella : estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Badia, Lola (1993). Tradició i modernitat als segles XIV i XV : estudis decultura literària i lectures d'Ausiàs March. València [etc.]: Institut Universitari de FilologiaValenciana [etc.].
  • Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (3r : 2000 : Girona) (2002). Literatura i cultura a la Corona d'Aragó : segles XIII-XV : actes del III Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga : Universitat de Girona : 5-8 juliol de 2000. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions del'Abadia de Montserrat.
  • Curial e Güelfa (cop. 1993). Barcelona: Teide.
  • Història de la literatura catalana (1964). Barcelona: Ariel.
  • Marc, Ausiàs, (2000 ). Poesies (2a ed., rev.). Barcelona: Barcino. Catàleg
  • Martorell, Joanot (1990). Tirant lo Blanc : i escrits (3a ed.). Barcelona: Ariel.
  • Metge, Bernat (1999). Lo Somni. Barcelona: Quaderns Crema.
  • March, Ausiàs, Pujol, Josep M. (1992). Antologia poètica. Barcelona: Teide.
  • Pujol, Josep (2002). La Memòria literària de Joanot Martorell : models i escriptura en el Tirant lo Blanc. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: CurialEdicions Catalanes.
  • Beltrán Llavador, Rafael (2007 ). Tirant lo Blanc de Joanot Martorell . Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Riquer, Martí de (1990). Aproximació al Tirant lo Blanc. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Roig, Jaume, Carré, Antònia (1994). Espill. Barcelona: Teide.
  • Rubió i Balaguer, Jordi (1984-1986). Història de la literatura catalana. [Barcelona]: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [etc.].
  • Riquer, Martí de (1992 ). Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción . Barcelona: Sirmio. Catàleg
  • Roig, Jaume, (2006 ). Espill . Barcelona: Quaderns Crema. Catàleg
  • Martorell, Joanot (2008 ). Tirant lo Blanch . València: Tirant lo Blanch. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Elaboració de treballs S'avaluarà la capactitat de l'alumne per entendre la llengua d'Ausiàs March, la capacitat d'explicar el significat del poema i relacionar-lo amb l'obra del poeta i amb el seu context literari
Lectura i comentari de textos Control de lectura eliminatori en cadascun dels exàmens parcials

Qualificació

Tipus d'exàmens:
Hi haurà un examen parcial i eliminatori de matèria, al final del primer semestre, i un examen final al mes de juny. S’haurà de presentar també un comentari a un poema d’Ausiàs March, de set a deu pàgines d’extensió, a finals del mes de maig.

* En els treballs i exàmens, per cada error de normativa es restarà un 0,1.

Observacions

El primer día de classe es donarà un programa de l'assignatura amb una llista bibliogràfica més completa i comentada. També es facilitarà una llista de lectures recomanades per a cada tema i s'assenyalaran més precisament les activitats a realitzar, com es connecten amb els continguts de l'assignatura i quines són les nocions més importants del tema.

Assignatures recomanades

  • Edició de textos: noves tecnologies aplicades a l'edició digital
  • El pensament medieval
  • Estudi d'un fenomen literari medieval: narrativa en vers
  • Història de l'art medieval
  • Història medieval I
  • Història medieval II
  • Literatura espanyola II (medieval)
  • Literatura i cultura a la Corona d'Aragó
  • Literatura romànica medieval
  • Literatura romànica medieval II

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.