Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Factors ecològics que determinen la distribució dels vegetals. Dinàmica de les poblacions i mètodes d'estudi de les comunitats vegetals. Visió general de la vegetació de la Terra.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MARTA DONCEL GARCIA  / JOAN FONT GARCIA  / Miguel Jover Benjumea  / LLUIS POLO ALBERTI

Altres Competències

  • Analitzar la distribució dels vegetals a la superfície terrestre i les seves causes.
  • Aplicar els mètodes d'estudi de les comunitats vegetals.
  • Desenvolupar les bases fitosociològiques per a la conservació de la biodiversitat.
  • Interpretar la dinàmica i distribució de les comunitats vegetals en l'espai i el temps.
  • Planificar la capacitat d'obtenció i gestió de la informació.
  • Comunicar de forma oral i escrita en la llengua materna.
  • Descriure,analitzar i interpretar el medi natural.
  • Diagnosticar i solucionar problemes mediambientals.
  • Avaluar impactes sobre la vegetació.

Continguts

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. La Geobotànica. Nivells d'integració en la vida vegetal. Desenvolupament històric de la Geobotànica. Divisions de la Geobotànica.

2. LES PLANTES I EL MEDI

          2.1. La distribució dels vegetals

                    2.1.1. La distribució dels tàxons. Flores locals i catàlegs florístics. Cartografia corològica. Àrees contínues i disjuntes. Endemisme. Cosmopolitisme.

                    2.1.2. Causes de la distribució actual dels tàxons. Factors històrics. Els canvis climàtics i les migracions. L'aïllament geogràfic: la deriva continental i les grans barreres geogràfiques. L'aïllament i l'especiació

                    2.1.3. Elements i territoris florístics. Els reialmes florístics. Les regions florístiques d'Europa. Història de les flores. Els fòssils. Les anàlisis pol.líniques. La dendrocronologia. Conservació de la flora.

          2.2. Els condicionants ambientals, factors ecològics que determinen la distribució dels vegetals

                    2.2.1. Factors de conjunt que condicionen el desenvolupament de les plantes: el sistema clima-sòl-vegetació. Factors climàtics: les radiacions i el calor, les precipitacions, evaporació i transpiració, el vent i factors orogràfics. Síntesis climàtica: els índexs climàtics.

3. FACTORS EDÀFICS I FACTORS OROGRÀFICS

          3.1. Morfologia funcional. El xerofitisme com a resposta a dèficits hídrics i de nutrició. Xeròfits moderats i xeròfits extrems.

          3.2. Les plantes aquàtiques. Característiques particulars del medi, Hidròfits i helòfits.

          3.3. Les plantes psamòfiles. Característiques especials del substrat. El vent com a factor determinant. Sorres litorals i continentals.

          3.4. Les plantes de sòls salins. L'absorció d'aigua. Excreció de sals. Llacunes litorals i endorreiques. Manglars. Les plantes marines.

          3.5. Les plantes de sòls oligotròfics. Acúmul i reciclatge de nutrients. Plantes insectívores.

4. FACTORS BIOTICS, ELS ORGANISMES TAMBÉ CONDICIONEN

          4.1. Interaccions entre vegetals d'una mateixa comunitat: competència intraespecífica i interspecífica. El repartiment de l'espai. Al.lelopatia. Estratègies reproductora, conservadora i tolerant. El banc de llavors.

          4.2. L'acció dels animals. Els vegetals com a font d'aliment: adaptacions a l'herbivorisme i a la frugivòria. La pol.linització i dispersió de les diàspores.

          4.3. Els paràsits. Plantes paràsites: holoparàsits i hemiparàsits. Fongs. Insectes i altres artròpodes. Els simbionts: bacteris fixadors de nitrogen i micorizes.

          4.4. L'home com a element condicionador, factors antropozoics. L'explotació forestal i la pastura. El foc. L'artigueig: selecció d'espècies útils i conreu. Plantes arvenses. L'home com a vector de dispersió. Plantes al.lòctones. La naturalització.

5. LES COMUNITATS VEGETALS

          5.1. Mètodes quantitatius i qualitatius d'estudi de la vegetació.

          5.2. Conceptes fisiognòmics, estructurals i etològics. Les formes biològiques de Raunkjaer.

          5.3. Les escoles florístiques. Unitats fitosociològiques. Sistemàtica de les comunitats vegetals.

          5.4. Població i comunitat vegetal. Dinàmica de les comunitats vegetals. Estructura en l'espai i en el temps.

          5.5. Característiques d'una successió. Sèries progresives i sèries regresives.

          5.6. El paisatge. Comunitats i paisatge vegetal. Zonació latitudinal i zonació altitudinal.

          5.7. La cartografia de la vegetació. Mapes de vegetació actual i mapes de vegetació potencial.

          5.8. Mapes d'usos i aprofitaments del sòl. Mapes forestals. Mapes ecològics.

6. VISIÓ GENERAL DE LA VEGETACIÓ MUNDIAL

          6.1. Grans zones de vegetació de la terra.

          6.2. La vegetació a la regió mediterrània. La vegetació dels Països Catalans.Vegetació zonal: vegetació boreoalpina de l'alta muntanya.

          6.3. Vegetació eurosiberiana de la muntanya mitjana humida. Vegetació mediterrània.

          6.4. Vegetació azonal: vegetació de ribera i lacustre, vegetació rupícola, vegetació halòfila i arenícola.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 3,00 20,00 23,00
Prova d'avaluació 2,00 20,00 22,00
Seminaris 10,00 10,00 20,00
Sessió expositiva 38,00 28,00 66,00
Sessió pràctica 3,00 1,00 4,00
Sortida de camp 23,00 3,00 26,00
Tutories de grup 3,00 0 3,00
Total 82,00 82,00 164

Bibliografia

  • Bolòs, Oriol de (2001). La Vegetació dels Països Catalans. Terrassa: Aster.
  • Braun-Blanquet, J (1979). Fitosociología, : bases para el estudio de las comunidades vegetales. Madrid: Blume.
  • Conesa i Mor, Josep A (1997). Tipologia de la vegetació, : anàlisi i caracterització. Lleida: Unitat de Botànica del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la Universitat de Lleida.
  • Història natural dels Països Catalans (1984). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Folch i Guillèn, Ramon (1987). La Vegetació dels Països Catalans (2a ed., corr. i ampl). Barcelona: Ketres.
  • Biosfera, : els humans en els àmbits ecològics del món (1993). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Botánica (cop. 2004) (2ª ed). Madrid [etc.]: McGraw-Hill-Interamericana.
  • Strasburger, Eduard, Sitte, Peter (cop. 2004). Tratado de botánica (35ª ed. alemana actualizada por Peter Sitte ... [et al.]). Barcelona: Omega.
  • Terradas, Jaume (cop. 2001). Ecología de la vegetación, : de la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y paisajes. Barcelona: Omega.
  • Walter, Heinrich (1998). Vegetació i zones climàtiques del món, : l'estructuració ecològica de la Geobiosfera (2a ed). Barcelona: PPU.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Preparació de seminaris El professor proposarà diversos temes basats en articles que els alumnes (en grups de 3) llegiran i podran ampliar amb informació complementària. Després faran una exposició a classe. S'avaluarà la capacitat de síntesi i la claredat en l'exposició.

10
Treball de pràctiques S'avaluarà el contingut conceptual, l'ordre del contingut, la coherència, la presentació, les conclusions i les consultes bibliogràfiques realitzades.
Cal estudiar una comunitat forestal característica del territori, o les comunitats vegetals observades a les sortides de camp. El treball es farà en grups reduïts; la finalitat és el coneixement fitosociològic.
Obligatòriament s'estableixen 2 dates de tutoria de les fases de què consta el treball:
a) abans del 30 setembre, per concretar amb els professors la sortida i/o comunitat escollida i acabar de decidir la bibliografia bàsica i la cartografia que caldrà consultar.
b) abans del 30 novembre, per mostrar el treball de camp realitzat, poder-lo valorar i veure si cal completar-lo;
c) exposició pública del treball al llarg del mes de desembre.
30
Prova d'avaluació Examen teòric sobre el contingut del programa. 60

Qualificació

El mètode seguit és l'avaluació continuada mitjançant:

1. Examen escrit sobre el contingut teòric i pràctic del programa. Cal una nota mínima de 4,5 per poder fer mitjana amb la resta d'activitats.

2. El treball pràctic-memòria i l'exposició a classe és una activitat individual. No fer el treball comportarà que la nota final sigui NO PRESENTAT.

3. La realització del seminari és una activitat que s'avaluarà en grup

SEGONA CONVOCATÒRIA: prova escrita que inclourà continguts dels temes de teoria i de les pràctiques (70% de la nota) i el treball pràctic (30% de la nota).

Observacions

Requisits: coneixements de botànica, principalment de plantes vasculars.

Assignatures recomanades

  • Biologia vegetal
  • Cartografia, fotointerpretació i teledetecció
  • Ecologia
  • Gestió de flora i fauna
  • Pràctiques de biologia d'organismes i sistemes

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.