1. PART I: VIROLOGIA GENERAL
1.1. INTRODUCCIÓ. Descobriment i concepte de virus. Propietats distintives. Elements sub-cel·lulars relacionats. Camps d’interès i perspectives actuals.
1.2. ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DE LES PARTÍCULES VIRALS. Mètodes d’estudi. Estructura i simetria dels virions. Models tridimensionals i quasiequivalència.
1.3. CONSTITUCIÓ GENÈTICA DELS VIRUS. Característiques dels genomes virals i organització dins la càpside. Recombinació i reorganització gènica. Concepte de quasiespècies, freqüències de mutació i implicacions evolutives. Origen dels virus.
1.4. TAXONOMIA i FILOGÈNIA VIRAL. Problemes en la classificació dels virus. Origen i evolució dels virus. Nomenclatura i criteris de classificació. Classificació actual.
1.5. TÈCNIQUES DE LABORATORI. Nivells de Bioseguretat. Conservació i manipulació de virus. Obtenció i quantificació de lisats i multiplicació de virus al laboratori. Aïllament i identificació de virus en mostres naturals.
1.6. ECOLOGIA VIRAL. Diversitat de virus i distribució. Estimes d’abundància. Dinàmica poblacional en els ecosistemes. Impacte en el bucle microbià. Indicadors virals de contaminació.
2. PART II: CICLE VIRAL
2.1. INTRODUCCIÓ AL CICLE VIRAL I DINÀMICA DE PROCESSOS. Conceptes. Cicle de multiplicació i fases. Dinàmica dels processos: transcripció de gens immediats i retardats, replicació del genoma, biosíntesi de macromolècules, acoblament i maduració. Principals diferències entre el cicle lític i lisogènic.
2.2. INFECCIÓ: ADSORCIÓ, PENETRACIÓ I DECAPSIDACIÓ. Especificitat de la infecció i rang d’hostes. Comparació dels processos d’adsorció, penetració i decapsidació en bacteriòfags, virus d’animals i virus de vegetals.
2.3. CONTROL I EXPRESSIÓ GÈNICA. Característiques generals. Diferències en l’expressió gènica en bacteriòfags DNA i RNA, virus DNA i RNA. Regulació del cicle lític i lisogènic en el bacteriòfag lambda.
2.4. ACOBLAMENT, MADURACIÓ I ALLIBERAMENT. Estratègies dels virus amb simetria helicoidal, icosaèdrica i complexa. Processos de maduració i alliberament.
3. PART III: PATOGÈNIA VIRAL
3.1. PATOGÈNESI VIRAL. Conceptes d’epidemiologia. Transmissió. Multiplicació dels virus en l’organisme i tipus d’infeccions. Epidèmies i malalties emergents.
3.2. PROFILAXI i TERAPÈUTICA. Disseny de vacunes, tipus, problemes i perspectives. Problemàtica i limitacions. Teràpia gènica i altres estratègies de tractament. Antivirals: tipus, mecanisme d’acció i estratègies de tractament. Nous antivirals: interferència de RNA i ribozims.
3.3. PATÒGENS SUBVIRALS. Tipus, estructura i mecanismes de patogenicitat. Virus satèl·lits, RNA satèl·lits, viroids i prions.
3.4. HERPESVIRIDAE i POXVIRIDAE. Característiques generals, patogènesi i epidemiologia. Els Herpesvirus: Varicel·la i Herpes Zoster. La verola: etiologia, patogènesi dels Poxvirus, epidemiologia i profilaxi.
3.5. HEPATITIS VÍRIQUES. Virus DNA i RNA associats a les hepatitis. Famílies Hepadnaviridae (DNA), Picornaviridae (RNA), Flaviviridae (RNA), HEV-like virus i Hepatitis d virus. Diferències, semblances i epidemiologia de les hepatitis.
3.6. ORTHOMYXOVIRIDAE. Característiques generals, patogènesi i epidemiologia del virus de la Grip. Recombinació, deriva i canvi antigènic. Epidèmies de grip i estratègies de prevenció.
3.7. RETROVIRIDAE. La família Retroviridae: Característiques generals, patogènesi i epidemiologia dels Retrovirus. El virus HIV i la síndrome d’immunodeficiència adquirida. Patogènesi i control. Estratègies de lluita, profilaxi i tractament. Estat actual de l’epidèmia i problemàtica.
4. TEMARI DE PRÀCTIQUES DE LABORATORI:
Les pràctiques es centraran en l'estudi de bacteriòfags. S'experimentarà sobre l'efecte de determinats agents sobre la capacitat infectiva de les partícules víriques, es calcularan freqüències de trasnducció en diferents fags de /Salmonella/ i es monitoritzarà el cicle de infecció del fag T4 en /E. coli/ sota diferents condicions de creixement.
MÈTODES DOCENTS:
La major part de l'assignatura s'impartirà en forma de classes expositives amb suport audio-visual. Els continguts teòrics també es reforçaran amb material complementari (articles científics i de divulgació, reculls de premsa, material "on line", etc.) sobre aspectes concrets del programa. Part d'aquest material addicional servirà com a material de treball per a l'avaluació continua.
AVALUACIÓ EN PRIMERA CONVOCATÒRIA: En 1ª Conv. l'assignatura s'avalua amb un sistema mixt que combina l'avaluació continua, el treball individual i els exàmens tradicionals. Per aprovar en primera convocatòria tots els apartats són de caràcter obligatori excepte la realització del seminari, que és opcional. Cal tenir en compte però les SEGÜENTS CONSIDERACIONS.
1) Al ser un sistema mixt el sol fet de presentar alguna de les activitats previstes (articles de l'avaluació continua o el propi informe de pràctiques) ja COMPORTA UN PRESENTAT en 1ª Convocatòria encara que l'estudiant decideixi finalment no presentar-se a l'examen final d'aquesta 1a Conv.
2) La contribució de les diferents activitats en la nota final de l'assignatura en 1ª Convocatòria queda com segueix:
Bloc Teòric: S'avalua en tres parts: Avaluació continua, Seminaris i Examen final.
a) Avaluació Continua: representa un 20% de la nota final (en 1ª Conv.) SEMPRE I QUAN la nota conjunta que hagi obtingut l'estudiant superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10). Aquesta activitat és obligatòria per aprovar en primera convocatòria i es realitza en grup (el mateix que en les pràctiques).
b) Seminaris: És una activitat OPTATIVA i representa un 15% de la nota final (en 1ª Conv.). Es pot realitzar individualment o en grup (dues persones com a màxim). En el cas que un o varis estudiants optin per no fer el seminari la seva nota en aquesta activitat serà 0 i, per tant, la contribució en la nota final d'aquesta activitat queda afectada proporcionalment (és a dir, la contribució d'aquesta activitat en la nota final (15%) no computaria).
c) Examen final: representa un 35% de la nota final (en 1ª Conv.) SEMPRE I QUAN es superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10). Aquesta activitat és obligatòria per aprovar en primera convocatòria i es realitza de forma individual.
Bloc pràctic: la nota de l'informe de pràctiques contribueix en un 30% en la nota final de la 1ª Convocatòria SEMPRE I QUAN es superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10). Assistir a les sessions pràctiques i presentar l'informe en el seu termini és obligatori per aprovar l'assignatura en 1ª Convocatòria).
SEGONA CONVOCATÒRIA: Optaran a 2a Convocatòria els estudiants suspesos o no presentats en 1ª Conv. L'avaluació en 2ª convocatòria es realitzarà mitjançant un EXAMEN FINAL GLOBAL que consistirà en preguntes sobre el bloc teòric (temari, articles i seminaris) i sobre el bloc pràctic (pràctiques de laboratori). Per a la realització d'aquest examen final global l'estudiant podrà consultar tot el material bibliogràfic del que disposi (llibres, revistes, apunts, guió de pràctiques, etc.). La nota de la 2ª Conv. serà la nota que s'obtingui d'aquest examen final global.