Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Concepte de virus. Característiques distintives. Estructura i Genoma. Tipus de virus. Classificació, origen i evolució. Fases i regulació del cicle viral. Patogènia, profilaxi i tractament. Ecologia i Sistemàtica viral.
Crèdits:
7
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Majoritàriament (75%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Carles Borrego More

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dc-dv 9-10:30

Grup ER

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Carles Borrego More

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dc-dv 9-10:30

Competències

  • Capacitat de treball en equip
  • Capacitat d'anàlisi i síntesi
  • Raonament crític
  • Comunicació oral i escrita en llengua materna
  • Tipus i nivells d’organització dels sistemes vius i/o els seus components
  • Manipular material genètic
  • Dissenyar experiments, obtenció de resultats i interpretació

Altres Competències

  • Conèixer les característiques morfològiques, estructurals i genètiques dels diferents grups de bacteriòfags, virus animals i virus vegetals.
  • Conèixer les fases del cicle viral i els processos moleculars que s'hi donen en cada una d'aquestes.
  • Conèixer les principals diferències entre els cicles infectius dels bacteriòfags,els virus d'animals i els de vegetals.
  • Conèixer els efectes principals que tenen els virus sobre els seus hostes, fent especial incidència en els diferents factors que afecten la seva virulència.
  • Saber manipular lisats de bacteriòfags al laboratori.
  • Saber quantificar lisats de bacteriòfags i expressar correctament la seva concentració.
  • Calcular freqüencies de transducció.
  • Calcular taxes d'inactivació de partícules fàgiques sotmeses a diferents agents físics (temperatura i radiació UV).
  • Saber determinar les diferents fases del cicle viral del bacteriòfag T4 i calcular la seva mida d'0explosió sota diferents condicions de creixemnet de l'hoste.

Continguts

1. PART I: VIROLOGIA GENERAL

          1.1. INTRODUCCIÓ. Descobriment i concepte de virus. Propietats distintives. Elements sub-cel·lulars relacionats. Camps d’interès i perspectives actuals.

          1.2. ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DE LES PARTÍCULES VIRALS. Mètodes d’estudi. Estructura i simetria dels virions. Models tridimensionals i quasiequivalència.

          1.3. CONSTITUCIÓ GENÈTICA DELS VIRUS. Característiques dels genomes virals i organització dins la càpside. Recombinació i reorganització gènica. Concepte de quasiespècies, freqüències de mutació i implicacions evolutives. Origen dels virus.

          1.4. TAXONOMIA i FILOGÈNIA VIRAL. Problemes en la classificació dels virus. Origen i evolució dels virus. Nomenclatura i criteris de classificació. Classificació actual.

          1.5. TÈCNIQUES DE LABORATORI. Nivells de Bioseguretat. Conservació i manipulació de virus. Obtenció i quantificació de lisats i multiplicació de virus al laboratori. Aïllament i identificació de virus en mostres naturals.

          1.6. ECOLOGIA VIRAL. Diversitat de virus i distribució. Estimes d’abundància. Dinàmica poblacional en els ecosistemes. Impacte en el bucle microbià. Indicadors virals de contaminació.

2. PART II: CICLE VIRAL

          2.1. INTRODUCCIÓ AL CICLE VIRAL I DINÀMICA DE PROCESSOS. Conceptes. Cicle de multiplicació i fases. Dinàmica dels processos: transcripció de gens immediats i retardats, replicació del genoma, biosíntesi de macromolècules, acoblament i maduració. Principals diferències entre el cicle lític i lisogènic.

          2.2. INFECCIÓ: ADSORCIÓ, PENETRACIÓ I DECAPSIDACIÓ. Especificitat de la infecció i rang d’hostes. Comparació dels processos d’adsorció, penetració i decapsidació en bacteriòfags, virus d’animals i virus de vegetals.

          2.3. CONTROL I EXPRESSIÓ GÈNICA. Característiques generals. Diferències en l’expressió gènica en bacteriòfags DNA i RNA, virus DNA i RNA. Regulació del cicle lític i lisogènic en el bacteriòfag lambda.

          2.4. ACOBLAMENT, MADURACIÓ I ALLIBERAMENT. Estratègies dels virus amb simetria helicoidal, icosaèdrica i complexa. Processos de maduració i alliberament.

3. PART III: PATOGÈNIA VIRAL

          3.1. PATOGÈNESI VIRAL. Conceptes d’epidemiologia. Transmissió. Multiplicació dels virus en l’organisme i tipus d’infeccions. Epidèmies i malalties emergents.

          3.2. PROFILAXI i TERAPÈUTICA. Disseny de vacunes, tipus, problemes i perspectives. Problemàtica i limitacions. Teràpia gènica i altres estratègies de tractament. Antivirals: tipus, mecanisme d’acció i estratègies de tractament. Nous antivirals: interferència de RNA i ribozims.

          3.3. PATÒGENS SUBVIRALS. Tipus, estructura i mecanismes de patogenicitat. Virus satèl·lits, RNA satèl·lits, viroids i prions.

          3.4. HERPESVIRIDAE i POXVIRIDAE. Característiques generals, patogènesi i epidemiologia. Els Herpesvirus: Varicel·la i Herpes Zoster. La verola: etiologia, patogènesi dels Poxvirus, epidemiologia i profilaxi.

          3.5. HEPATITIS VÍRIQUES. Virus DNA i RNA associats a les hepatitis. Famílies Hepadnaviridae (DNA), Picornaviridae (RNA), Flaviviridae (RNA), HEV-like virus i Hepatitis d virus. Diferències, semblances i epidemiologia de les hepatitis.

          3.6. ORTHOMYXOVIRIDAE. Característiques generals, patogènesi i epidemiologia del virus de la Grip. Recombinació, deriva i canvi antigènic. Epidèmies de grip i estratègies de prevenció.

          3.7. RETROVIRIDAE. La família Retroviridae: Característiques generals, patogènesi i epidemiologia dels Retrovirus. El virus HIV i la síndrome d’immunodeficiència adquirida. Patogènesi i control. Estratègies de lluita, profilaxi i tractament. Estat actual de l’epidèmia i problemàtica.

4. TEMARI DE PRÀCTIQUES DE LABORATORI: Les pràctiques es centraran en l'estudi de bacteriòfags. S'expe­rimentarà sobre l'efecte de determinats agents sobre la capacitat in­fectiva de les partícules víriques, es calcularan freqüències de trasnducció en diferents fags de /Salmonella/ i es monito­ritzarà el cicle de infecció del fag T4 en /E. coli/ sota diferents condicions de creixement.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Cerca i anàlisi d'informació 1,00 20,00 21,00
Exposició dels estudiants 2,00 10,00 12,00
Sessió expositiva 20,00 22,00 42,00
Sessió pràctica 25,00 40,00 65,00
Total 48,00 92,00 140

Bibliografia

  • Fields virology (cop. 1996) (3rd ed). Philadelphia [Pa.] [etc.]: Lippincott-Raven.
  • Dimmock, N.J, Primrose, S.B (1994). Introduction to modern virology (4th ed). Oxford [etc.]: Blackwell Science.
  • Rao, V.C, Melnick, J.L (1986). Environmental virology. Washington: American Society for Microbiology.
  • Cann, Alan J (1993). Principles of molecular virology. London [etc.]: Academic Press.
  • Flint, S. Jane (cop. 2000). Principles of virology, : molecular biology, pathogenesis, and control. Washington, D.C.: ASM Press.
  • Pennington, T. H, Ritchie, D. A (DL 1978). Virología molecular. Barcelona: Omega.
  • Dulbecco, Renato, Ginsberg, Harold S (1988). Virology (2nd edition). Philadelphia: Lippincott.
  • Levy, Jay A, Owens, Robert A, Fraenkel-Conrat, Heinz (1994). Virology (3rd ed). Englewood Cliffs: Prentice Hall.
  • Levine, Arnold J (1992). Viruses. New York: Scientific American.
  • Burleson, Florence G, Chambers, Thomas M, Wiedbrauk, Danny L (cop.1992). Virology, : a laboratory manual. San Diego [etc.]: Academic Press.
  • Voyles, Bruce A (1993). The Biology of viruses. St Louis [etc.]: Mosby.
  • Hurst, Christon J. (cop. 2000). Viral ecology. San Diego: Academic Press.
  • Viral ecology (cop. 2000). San Diego: Academic Press.
  • White, David O, Fenner, Frank J (cop. 1994). Medical virology (4th ed). San Diego [etc.]: Academic Press.
  • Henig, Robin Marantz (1993). A Dancing matrix, : voyages along the viral frontier. New York: Knopf.
  • Archives of virology ([199?]). Wien [etc.]: Springer-Verlag.
  • Seminars in virology ([1993-1998]). [Orlando, Fla.]: Academic Press.
  • Virus research (1984). New York, NY: Elsevier Science Pub. Co.
  • Virology ([199?]). [Orlando, Fla.]: Academic Press.
  • Virus weekly ([199-]). Atlanta: NewsRx.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives (Contingut teòric): Aquesta activitat consta de classes on s'exposaran els continguts teòrics de l'assignatura i es discutiran aspectes concrets del temari. S'avalua el contingut assimilat per l'alumne mitjançant un examen final escrit que es realitzarà al final del semestre. La nota d'aquest examen contribuirà en un 35% a la nota final de l'assignatura (en 1ª Conv.) SEMPRE I QUAN la nota obtinguda en l'examen superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10).
Avaluació contínua:
Aquesta activitat consistirà en completar quatre proves. Aquestes proves consistiran en sengles comentaris d'articles d'investigació o divulgació que el professor subministrarà amb una sèrie de preguntes a contestar per l'estudiant. Aquest treball es realitza en grup (mateix grup que l'assignat a pràctiques de laboratori). Per respondre les preguntes els components del grup de treball hauran de consultar bases de dades, bibliografia (llibres, revistes, etc.) o fer cerques per internet. El termini per la presentació d'aquests treballs serà d'una setmana després de la seva publicació.
La nota d'aquesta avaluació contribuirà en la nota final de l'assignatura (en 1ª Conv.) en un 20% (5% per cada un dels articles) SEMPRE I QUAN la nota conjunta resultant d'aquesta activitat superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10).
Classes Pràctiques: Aquesta activitat es desenvoluparà de forma intensiva al laboratori durant una setmana. El total d'hores presencials és de 25. L'estima del nº d'hores que comporta la realització de l'informe de pràctiques a avaluar és també de 25. En primera convocatòria aquesta activitat s'avaluarà amb un treball en el que es presentaran i discutiran els resultats obtinguts durant les sessions de laboratori. Es valorarà l'estructuració del treball, la presentació dels resultats i el grau de maduresa en la discussió dels mateixos en bases a unes premisses prèviament establertes durant les sessions pràctiques.

Assistir a les sessions pràctiques i presentar l'informe en el seu termini és obligatori per aprovar l'assignatura en 1ª Convocatòria. La nota d'aquest informe contribuirà en un 30% en la nota final de l'assignatura en 1ºConv SEMPRE I QUAN la nota d'aquest treball superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10).
Seminaris: Els estudiants hauran de preparar un tema d'especial interès en l'àmbit de la Virologia i fer-ne una exposició oral davant dels companys. Aquests seminaris poden fer-se individualment o bé en grup de com a màxim dues persones. Aquesta activitat contribuirà en la nota final de l'assignatura (en 1ª Conv.) en un 15%.

Qualificació

MÈTODES DOCENTS:

La major part de l'assignatura s'impartirà en forma de classes expositives amb suport audio-visual. Els continguts teòrics també es reforçaran amb material complementari (articles científics i de divulgació, reculls de premsa, material "on line", etc.) sobre aspectes concrets del programa. Part d'aquest material addicional servirà com a material de treball per a l'avaluació continua.

AVALUACIÓ EN PRIMERA CONVOCATÒRIA: En 1ª Conv. l'assignatura s'avalua amb un sistema mixt que combina l'avaluació continua, el treball individual i els exàmens tradicionals. Per aprovar en primera convocatòria tots els apartats són de caràcter obligatori excepte la realització del seminari, que és opcional. Cal tenir en compte però les SEGÜENTS CONSIDERACIONS.

1) Al ser un sistema mixt el sol fet de presentar alguna de les activitats previstes (articles de l'avaluació continua o el propi informe de pràctiques) ja COMPORTA UN PRESENTAT en 1ª Convocatòria encara que l'estudiant decideixi finalment no presentar-se a l'examen final d'aquesta 1a Conv.

2) La contribució de les diferents activitats en la nota final de l'assignatura en 1ª Convocatòria queda com segueix:

Bloc Teòric: S'avalua en tres parts: Avaluació continua, Seminaris i Examen final.

a) Avaluació Continua: representa un 20% de la nota final (en 1ª Conv.) SEMPRE I QUAN la nota conjunta que hagi obtingut l'estudiant superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10). Aquesta activitat és obligatòria per aprovar en primera convocatòria i es realitza en grup (el mateix que en les pràctiques).

b) Seminaris: És una activitat OPTATIVA i representa un 15% de la nota final (en 1ª Conv.). Es pot realitzar individualment o en grup (dues persones com a màxim). En el cas que un o varis estudiants optin per no fer el seminari la seva nota en aquesta activitat serà 0 i, per tant, la contribució en la nota final d'aquesta activitat queda afectada proporcionalment (és a dir, la contribució d'aquesta activitat en la nota final (15%) no computaria).

c) Examen final: representa un 35% de la nota final (en 1ª Conv.) SEMPRE I QUAN es superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10). Aquesta activitat és obligatòria per aprovar en primera convocatòria i es realitza de forma individual.

Bloc pràctic: la nota de l'informe de pràctiques contribueix en un 30% en la nota final de la 1ª Convocatòria SEMPRE I QUAN es superi la nota de tall (fixada en 4 sobre 10). Assistir a les sessions pràctiques i presentar l'informe en el seu termini és obligatori per aprovar l'assignatura en 1ª Convocatòria).


SEGONA CONVOCATÒRIA: Optaran a 2a Convocatòria els estudiants suspesos o no presentats en 1ª Conv. L'avaluació en 2ª convocatòria es realitzarà mitjançant un EXAMEN FINAL GLOBAL que consistirà en preguntes sobre el bloc teòric (temari, articles i seminaris) i sobre el bloc pràctic (pràctiques de laboratori). Per a la realització d'aquest examen final global l'estudiant podrà consultar tot el material bibliogràfic del que disposi (llibres, revistes, apunts, guió de pràctiques, etc.). La nota de la 2ª Conv. serà la nota que s'obtingui d'aquest examen final global.

Assignatures recomanades

  • Ampliació de biologia cel·lular
  • Anàlisis microbiològiques
  • Biologia molecular
  • Diversitat microbiana
  • Ecologia microbiana
  • Fisiologia bacteriana
  • Genètica molecular
  • Instrumentació bioquímica
  • Microbiologia
  • Microbiologia clínica
  • Microbiologia II

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.