1. GENERALITATS.
1.1. Introducció: els cormòfits o plantes vasculars. El coneixement dels cormòfits al llarg de la història. Història dels estudis florístics als Països Catalans.
1.2. Caràcters generals de les plantes vasculars: el corm i el seu significat adaptatiu. Caràcters morfològics i anatòmics: la teoria estèlica.
1.3. L'origen dels cormòfits, la conquesta del medi terrestre. Les primeres plantes vasculars conegudes. La teoria telomàtica. Filogènia i sistemàtica dels cormòfits.
2. PTERIDÒFITS
2.1. Els pteridòfits (subdivisió Pteridophytina.
Característiques generals. Cicle biològic. Cl. Psilophytopsida (les psilofitates): O. Rhyniales, O. Zosterphyllales i O. Trimerophytales. Cl. Psilotopsida (les psilotates): O. Psilotales.
2.2. Classe Lycopodiopsida (les licopodiates o licòpsides): O. Protolepidodendrales, O. Lycopodiales, O. Selaginellales, O. Lepidodendrales i O. Isoetales. Exemples actuals i fòssils més significatius.
2.3. Classe Equisetopsida (les equisetates): O. Sphenophyllales i O. Equisetales. Exemples actuals i fòssils més significatius.
2.4. Les falgueres típiques, Cl. Pteridopsida (= Filicopsida, filicates). Morfologia típica, eusporangis i leptosporangis. Les primofilices, les ofioglòssides, els pteridòfits típics (Pterididae) i les hidroptèrides (Salviniidae). Distribució i ecologia de les falgueres.
3. ELS ESPERMATÒFITS
3.1. Els espermatòfits (subdivisió Spermatophytina)
Divisió dels espermatòfits. Generalitats. La flor primitiva: microsporofil•les i sacs pol•línics, el pol•len. Megasporofil•les i primordis seminals. La llavor. Origen i diversitat dels espermatòfits: el registre fòssil i els grups actuals. Les progimnospermes. Sistemàtica dels espermatòfits.
4. GIMNOSPERMES
4.1. Gimnospermes.
Les gimnospermes de fulla pinnada. Classe Cycadopsida; Cl. Lyginopteridopsida (Pteridospermae): O. Lyginopteridales, O. Caytoniales.
4.2. Classe Ginkgoopsida, el ginkgo
4.3. Classe Coniferopsida, les gimnospermes de fulla acicular. Característiques generals. Els estròbils de les pinates. SCl. Cordaitidae. SCl. Pinidae (= coníferes): O. Voltziales i O. Pinales. Distribució, ecologia i interès de les coníferes. Sistemàtica i exemples.
4.4. L'estrany grup de la classe Gnetopsida (O. Bennettitales, O. Gnetales) un grup d'antòfits primitius.
5. ANGIOSPERMES
5.1. Angiospermes
Generalitats; què és una angiosperma. La flor típica. La reproducció.
Classe Magnoliopsida. 1) L'origen de les angiospermes i la seva radiació evolutiva. 2) Conseqüències de l’aparició i la diversificació de les angiospermes. 3) Sistemàtica dels magnoliofitins. La nova classificació APG (Angiosperm Phylogeny Group).
5.2. Subclasse de les Magnòlides (Magnoliidae), el grup més primitiu.
O. Amborellales, O. Nymphaeales, O. Magnoliales [Magnoliaceae, la flor, el fruit]; O. Aristolochiales [Aristolochiaceae, la flor entomòfila]; O. Laurales [Lauraceae, flors, distribució, Annonaceae flors, distribució, interès)]; O. Piperales (les espècies); O. Ceratophyllales.
5.3. Subclasse de les Lílides (Liliidae), les monocotiledònies.
O. Alismatales, el grup més primitiu i d'hàbitat aquàtic; O. Hydrocharitales, l'especialització en la pol•linització i fecundació hidròfila.
5.4. Les monocotiledònies especialitzades en zoidofília i entomofília (Lilianae). O. Liliales [liliaceae]; O. Asparagales [iridaceae, amaryllidaceae i Orchidaceae, flor i especificitat pol•línica, l'hàbitat epifític, diversificació i raresa, espècies ornamentals]; O. Dioscoreales.
5.5. O. Arecales, les monocotiledònies d'inflorescència espadiciforme; Arecaceae, port, ecologia, palmàcies útils; Lemna-ceae, la reducció floral i la del corm en relació amb l'hàbitat aquàtic; O. Poales, les monocotiledònies especialitazades en l'anemofília [poaceae, distribució i radiació adaptativa, flor i inflorescències típiques, interès ecològic, els farratges i els cereals]; O. Commelinales; O. Zingiberales.
5.6. Subclasse de les Ròsides, les eudicotiledònies (Rosidae). O. Ranunculales [ranunculaceae, diversitat floral, interès; papaveraceae, flors, fruits, interès medicinal]; O. Proteales
5.7. Les eudicotiledònies nuclears. O. Caryophyllales [caryophyllaceae, diversitat floral, fruits, exemples; Cactaceae, adaptació morfològico-funcional, interès ecològic, i ornamental; Chenopodiaceae, reducció floral, biologia ruderal, resistència a el estrès halofític i xerofític]; O. Polygonales, fam. polygonaceae; O. Santalales; O. Saxifragales.
5.8. Les ròsides típiques I. O. Geraniales [geraniaceae]; O. Malpighiales [salicaceae, reducció floral i aments, distribució i ecologia; euphorbiaceae, reducció floral i ciatis, espècies útils]; O. Oxalidales; O. Fabales [Mimosaceae, Cesalpiniaceae, papilionaceae, flor, fruit, els llegums i els farratges; polygalaceae].
5.9. Les ròsides típiques I. O. Rosales [rosaceae, diversitat de flors i fruits; urticaceae]; O. Cucurbitales; O. Fagales [fagaceae, betulaceae, distribució, ecologia, interès de les espècies principals].
5.10. Les ròsides típiques II. O. Myrtales; O. Brassicales [resedaceae i brassicaceae, flor, fruit, crucíferes útils]; O. Malvales: malvaceae; O. Sapindales.
5.11. Les astèrides. O. Cornales; O. Ericales [Ericaceae, morfologia, distribució i ecologia de les espècies més significatives].
5.12. Les euastèrides I. O. Gentianales; O. Lamiales, l'especialització en la pol•linització entomòfila [lamiaceae, morfologia floral, pol•linització, ecologia, plantes aromàtiques i condimentàries; scrophulariaceae, diversitat floral, hemiparasitisme i parasitisme, Orobanchaceae, l'especialització en el parasitisme obligat]; O. Solanales [solanaceae i Boraginaceae, flor, fruits, plantes amb interès medicinal].
5.13. Les euastèrides II. O. Apiales: apiaceae (umbel•líferes), dipsacaceae, caprifoliaceae i valerianaceae. O. Asterales, els capítols i l'especialització en l'entomofília [campanulaceae i asteraceae, flors, fruits, eficiència pol•linitzadora, diversificació i èxit biològic, plantes útils].
5.14. Subclasse de les Astèrides (Asteridae), els capítols i l'especialització en l'entomofília. O. Campanulales; O. Asterales [Asteraceae, flors, fruit, eficiència pol.linitzadora, diversificació i èxit biològic, plantes útils].
6. TEMARI DE PRÀCTIQUES
6.1. Temari de pràctiques.
Activitats de laboratori:
Pràctiques de determinació de les espècies amb què es confeccionarà l'herbari i estudi de les principals famílies d'angiospermes (tema 5).
6.2. Temari de pràctiques.
Activitats de camp:
Sortida 1: antic estany de Sils [a les 15 h a l’estació de ffcc de Sils]
Sortida 2: rodalia de Girona [a les 15 h davant de la facultat de Lletres]
Sortida 3: jardins de la Devesa de Girona i marges del Ter [15 h davant la caseta de la Devesa]